Fill de Jaume Pi i Sunyer. Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona (1899), es doctorà a Madrid (1900). Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona (1902), fou després catedràtic a Sevilla (1904). Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya (1906). El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari.

Fill de Jaume Pi i Sunyer. Es graduà d’enginyer el 1908. Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura (1916) de la Mancomunitat. S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent. El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera.