De formació autodidàctica, començà a pintar vers el 1920, a 50 anys d’edat. Fou obrer tipògraf, i hom el pot considerar un representant típic del gust naïf, però molt de la seva època. El seu estil és molt minuciós i els colors molt vius. Els seus temes són força variats i dedica una atenció especial a la mar. De vegades, els seus quadres revelen una atemporalitat inquietant, molt propera a la concepció de R.Magritte.

Fou professor a Helmstedt (1788-1810) i a Halle (1810-25). Estudià i desenvolupà la teoria de les equacions diferencials en derivades parcials i continuà l’obra de Jacobi. Publicà Disquisitiones analyticae (1797) i Observationes ad Euleri institutiones calculi integralis, entre altres obres.

Estudià a Berlín; fou deixeble de Koch i més tard professor a Königsberg (1899) i Breslau (1909-25). Descobrí les endotoxines i el fenomen de la bacteriòlisi in vivo, conegut amb el seu nom. Posà en pràctica nous mètodes d’immunització i ha donat nom a un bacil que ell considerà erròniament com el productor de la grip.

Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen. S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals. Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèl·lules de Pfeffer. Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie (1881) i Studien zur Energetik der Pflanze (1892), entre altres obres.

Nebot i deixeble de H. Tischbein el Jove a Kassel (1801-05). Fou cofundador del grup natzarenista (1809), amb el qual s’instal·là a Roma (1810). La seva obra més important, el díptic Sulamith i Maria (1811, Schwinfurt, col·l particular), d’ingenu misticisme, glossa uns pensaments del seu amic Overbeck. Morí tuberculós.

Continuador de l’obra de J. Müller, ensenyà fisiologia a Bonn i fundà la revista científica Archiv für die gesammte Physiologie. Es destacà sobretot pels seus estudis sobre els reflexos espinals, el mecanisme de la termoregulació, els aspectes químics de l’activitat cardíaca, el quocient respiratori i el desenvolupament de l’embrió (cordons de Pflüger, formats amb cèl·lules d’epiteli germinatiu).

Nacionalista, fou encarcerat pels francesos (1929-36). Entrà al partit comunista i col·laborà a crear el Vietminh (1941). Amb la independència del Vietnam, esdevingué ministre d’afers exteriors (1954-61) i primer ministre de la República Popular del Vietnam del Nord (1955-76), i després primer ministre del Vietnam unificat, si bé a partir del 1980 el seu poder minvà.