Es doctorà en teologia (1789) a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles (1796-99). Traslladat a Xàtiva (1799), hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic (1806-12).
Escriví l’idil·li Los pescadores (1795), l’ègloga La tranquilidad (1798), Discurso sobre la educación (1804), alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos (1818).
Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja. Estudià dret mentre col·laborava a diverses publicacions com a il·lustrador. Exposà a can Parés (1925) i a les Galeries Laietanes (1926) i sovint als salons barcelonins. Exiliat, exposà sovint a Perpinyà i féu diverses decoracions murals, entre les quals sobresurten els frescs del castell de la Vercantiera (Carcí). Conreà sobretot els temes populars i folklòrics. Dedicat també al cinema de dibuixos animats, realitzà els films Joli soldat i La Catalunya francesa.
Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE. Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934. Detinguda per uns falangistes i empresonada pel juliol del 1936, després fou afusellada.
Fill de Joan Marià Picornell i Gomila. A tres anys el seu pare li féu passar un examen públic a la Universitat de Salamanca. El 1803 es traslladà a Mallorca, on en una polèmica defensà idees conservadores enfront de la filosofia liberal. El 1808 dirigí un cert temps el Diario de Mallorca. Li han estat atribuïdes, erròniament, aventures revolucionàries del seu pare.
Mitjançant el mètode de les cascades inventat per ell, aconseguí de liquar, per primera vegada (1877), alguns dels gasos considerats permanents, com ara l’oxigen i el nitrogen, amb independència de L.Cailletet, que assolí resultats semblants al mateix temps, però amb uns altres mètodes.