Estudià violoncel amb Josep Soler i harmonia i composició amb Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. A l’edat de quinze anys ingressà a l’Orquestra Pau Casals com a violoncel·lista. El 1932 assumí la direcció de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts. L’any 1936 estudià orquestració al Conservatori de Ginebra amb Hermann Scherchen. El 1950 guanyà la càtedra d’harmonia i contrapunt del Conservatori de Música de Barcelona, del qual també fou director (1967-76), i posteriorment estigué al capdavant de l’Escola Municipal de Música de Badalona.
Jacobí destacat a Besançon, esdevingué cap de l’exèrcit que conquerí els Països Baixos (1794). El 1795 fou nomenat cap de les forces del Rin i es passà secretament a la causa monàrquica. Obligat a dimitir pel Directori (1796), fou detingut (1797) i deportat, però s’evadí i es refugià a Londres (1798). El 1804 tornà a París d’amagat, on morí empresonat.
Conreà el retrat, tant individual com corporatiu, a la manera de l’escola holandesa del s XVII. El seu estil és minuciós i recerca més la semblança física que la introspecció psicològica dels personatges.
Fill de Ricard Pichot i Gironès, començà a pintar a setze anys. Exposà a Barcelona individualment (des del 1939) i a les Exposicions Municipals del 1951 i el 1953, i també a Madrid, Bilbao, Sant Sebastià, etc. Cotitzat als EUA, exposà a Palm Beach i a Nova York (1968, 1970 i 1973). Conreà el retrat i la figura, especialment femenina, dins cànons acadèmics i una certa influència de Renoir.
Fou professor de la Universitat de Harvard. Dirigí nombroses expedicions a distints llocs del món per observar els eclipsis totals de Sol. A partir del 1894 dirigí la instal·lació de l’observatori de Flagstaff, a Arizona. L’any 1898 descobrí el novè satèl·lit de Saturn, Febe, i dos anys després un altre, al qual donà el nom de Temis, bé que aquest darrer desaparegué ràpidament de l’observació. Estudià també la Lluna.
Fou catedràtic de Harvard i director del seu observatori astronòmic. Féu importants treballs de fotometria estel·lar i inventà el fotòmetre de doble imatge. Fou també un dels introductors de les tècniques fotogràfiques en el camp de l’observació astronòmica, i inicià l’elaboració d’un dels més importants catàlegs fotogràfics del cel. Començà el Henry Draper Catalogue, on hi ha les posicions de molts estels i llur classificació espectral; actualment aquest catàleg conté uns 400 000 astres.
Vida i obra
De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre. Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi.