És doctor en filosofia i lletres. Especialista en història medieval del País Valencià, ha publicat les obres Apuntes para la historia económico-social de Valencia durante el siglo XV (1968), Estudio documental sobre el bayle general de Valencia (1970), Estudios sobre el gremio de zapateros (1959) i articles sobre les minories ètniques valencianes al s XV, l’esclavatge i altres temes.
Abandonà els estudis eclesiàstics (1872) i fou voluntari carlí. Estudià després magisteri, que exercí a diverses localitats valencianes, i fou regent de l’escola normal de Segòvia, on dirigí El magisterio segoviano . Publicà una Historia de Cullera (1893) i el primer volum de Valencia árabe (1901); el segon restà inèdit.
Dirigí les acadèmies de belles arts de Copenhaguen (1748) i d’Estocolm (1778). Conreà el retrat i la pintura de gènere a la manera preromàntica i d’influència francesa.
Format a Venècia, a Anvers i a París, fou professor de l’Akademie der Bildenden Künste de Munic. Les seves obres, de tema històric, són d’una gran teatralitat: Wallenstein (1855, Neue Pinakothek, Munic), Galileu a la presó (1864, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia).
Deixeble de P.Bontemps, amb qui col·laborà en la tomba de Francesc I. Caterina de Mèdici li encarregà les escultures de la Rotonde des Valois, segons projecte de F.Primaticcio. Féu el Monument al cor d’Enric II , on les Tres Gràcies (o les Tres Virtuts Teologals) sostenen un recipient d’orfebreria que conté el cor, seguint un projecte de Primaticcio (1561, Musée du Louvre).