Influït per l’obra de P. Cézanne, H. Matisse i F. Léger. Compromès políticament amb l’esquerra, fou des del 1945 la personalitat més important de la tendència anomenada neopicassiana. Prenent com a punt de partença la morfologia cubista, en féu una síntesi amb els resultats d’un impressionisme i un expressionisme propis, ultrapassant els seus límits vers l’abstracció. També féu l’escenografia per a l’obra de B. Brecht Mutter Courage.
Germà de l'historiador i tractadista d’art Josep Pijoan i Soteras. Fou professor de bromatologia, semiologia i terapèutica i secretari de l’Escola d’Infermeres de la Mancomunitat. Presentà el treball L’ensenyament d’infermeres a Catalunya al Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919). L’any 1933 fou nomenat director de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat.
Director del conservatori de Rotterdam (1930-47), les seves composicions palesen l’empremta de Mahler. Posteriorment, elaborà un estil personal basat sobre un esquema melòdic simple que es va desenvolupant al llarg de la peça. Compongué, entre d’altres, l’òpera Halewijn, tres simfonies, un Concert per a piano i orquestra i música de cambra.
Vida i obra
Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras. Estudià lletres i arquitectura (titulat el 1902), carrera que exercí poc temps.
Professor a la Universitat de Michigan (des del 1948), s’ocupà, sobretot, de les llengües ameríndies i de la fonologia, proposant-se de construir una teoria del llenguatge en el quadre d’una teoria general del comportament humà. Entre els seus escrits destaquen: Phonetics (1943), Phonemics (1947), Tone Languages (1948) i Language in Relation to a Unified Theory of Structure of Human Behavior (1954-60).
En els evangelis i altres escrits del Nou Testament, atesa la seva intervenció en el procés de Jesús, hi apareix en el seu caràcter fluctuant. Tàcit, Filó i Flavi Josep l’esmenten com a autoritari, vanitós i fins cruel. De fet, fou destituït per Vitel·li després de la cruel repressió dels samaritans. Els apòcrifs han completat la seva vida amb narracions fantasioses. A Cesarea de Palestina hom ha trobat recentment, per primera vegada, una inscripció amb el seu nom.
Fou professor a Reims, estudià els gasos i ideà una careta respiratòria. Amb el marquès d’Arlandes, realitzà el primer vol en baló lliure tripulat, el 21 de novembre de 1783 (aerostació). El 1785 intentà travessar el Pas-de-Calais mitjançant un aparell amb dos globus de la seva invenció, però aquest sofrí un accident i els tripulants moriren.
Independent del món oficial. Valorant Rubens provocà la reacció dels poussinistes. Publicà Abrégé de la vie des peintres (1699) i Cours de peinture par principes (1708). Sobre una base tanmateix classicista, valorà la importància del geni, sense el qual, segons ell, no hi ha art malgrat l’aplicació rigorosa de les regles. Aconsellà de basar els judicis en la raó, motiu pel qual hom ha parlat d’ell com del Descartes de la cultura artística.