Fou professor a Palerm, a Pavia i a Bolonya. És el fundador del càlcul funcional modern; elaborà la teoria de les operacions funcionals distributives i ideà el concepte de derivada funcional. Publicà Lezioni di calcolo infinitesimale (1926-27).
Publicà estudis sobre el violí i els seus orígens a França, biografies, com Corelli et son temps (1954) i Vivaldi et la musique instrumentale (1948), obra en la qual establí una catalogació de l’obra vivaldiana que hom empra encara a França. Fou crític musical de Le Figaro Littéraire.
Estudià especialment la regulació endocrina del cicle menstrual femení i presentà la primera píndola contraceptiva oral (1956). Publicà, entre d’altres, The Control of Fertility (1965).
El 1512 era ja notari; s’aveïnà a València. Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547. El 1535 fou nomenat notari examinador.
Participant assidu als certàmens valencians, el 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina: hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà i dues fora de concurs (a la devoció), en honor de la Puríssima Concepció.
Regí la càtedra de notaria del 1548 al 1555, que fou suprimida, i, restablerta, del 1565 al 1584. El 1551 i el 1571 fou nomenat justícia de tres-cents sous.
El 1532 participà al certamen celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció amb un poema, Doctes i experts, subtils i perfets mestres, que consta de dues estrofes de dotze versos en català, únic poema seu conservat. La rúbrica d’aquest poema ha provocat algunes confusions sobre l’edat de l’autor, que devia ser de disset anys.