Comte de Vázquez. Probablement net de Josep Galceran de Pinós. El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s’exilià a Viena, on restà al servei de l’emperador Carles VI, del qual fou conseller d’estat. Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials. Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles.
Orfe de pare, foren els seus tutors la mare, Saura de Mallorca (fins que es tornà a casar amb Berenguer de Vilaragut), i després Ot de Montcada. En arribar a la majoritat, mantingué un plet amb el seu padrastre a causa de l’administració dels seus béns. Es casà amb la seva cosina llunyana, Marquesa de Fenollet, vers el 1330, raó per la qual fou tutor del germà d’aquesta, Andreu de Fenollet, quan morí llur pare Pere VII de Fenollet, el 1353. També en aquest cas la tutoria provocà més endavant un plet entre pupil i tutor.
Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí. Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president. Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus, llegida el 1756.