D’una tècnica precisa, conreà la pintura històrica (Mort d’Alfons XII, 1887, Museu d’Art Modern, Barcelona; Sense absolució, 1893). Com a retratista gaudí d’un gran prestigi a Madrid (Autoretrat, Museu de Belles Arts de València), on reeixiren el seus elegants retrats femenins.
Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís: Via del cardenal Merry del Val (Museu de Belles Arts de València). Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista: Carme, la Clavariesa (Museu de Belles Arts de València), Sortida de missa (1915).
Passà a l’armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l’atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la guerra del Francès; defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.
Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de Joan Bennett . Deixà aviat el paper d’ingènua i esdevingué una vamp sofisticada, amb una marcada personalitat. Com la seva germana, acabà dedicant-se a la producció.
Durant la guerra civil milità en el bàndol reialista. Perduda la guerra, se n'anà a l’exili, i a partir del 1657 fou agent del futur Carles II a Madrid. Tornà a Anglaterra (1661), esdevingué ministre influent i fou nomenat baró (1665) i comte d’Arlington (1672). Conclogué el tractat de Dover (1670) i tingué una intervenció decisiva en la guerra angloholandesa (1672-74). Aquests dos fets el feren molt impopular, i perdé una gran part de la seva influència.