Fill d’Ordoni III, i proclamat rei pels gallecs aixecats contra Ramir III, aconseguí d’imposar-se ajudat per Almansor, amb el qual pactà. Les seves temptatives per a desprendre's de les tropes califals provocaren diverses expedicions de càstig d’Almansor.
Professor de medicina a Bolonya (1520-27) i a Ferrara (1527). Fou autor de treballs sobre anatomia de gran interès, com Comentaria cum amplissimis additionibus super anathomia Mondini (1521) i Isagogae (1522), tractat sobre l’anatomia del cor, pels quals és considerat com una de les grans figures del renaixement de l’anatomia.
Fill de Sendred de Gurb. L’any 1025 consagrà l’antiga església de Sant Joan de Perpinyà. Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba. Pelegrí a Terra Santa (~1026), deixà l’administració de la diòcesi d’Elna al mateix Oliba, que aprofità l’ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027.
Net de Lluís I el Piadós. A la mort de Carles II el Gros obtingué el regne d’Itàlia (888) i, malgrat les oposicions, fou coronat emperador d’Occident (915). Vençut el 923, morí assassinat per Rodolf de Borgonya.
Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori del monestir d’Escaladei, del qual fou també prior.
Es casà (1010) amb Garsenda, filla de Bernat Tallaferro, comte de Besalú. Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el “comtat” de Tarragona en el cas que fos reconquerit. Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d’or, el castell de Solterra i el feu d’Osor als comtes de Barcelona.