Estudià batxillerat a Tarragona i el 1940 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Exercí el càrrec de catedràtic d’institut a Múrcia i a l’Institut Verdaguer de Barcelona, del qual fou director. Durant el període 1962-69 donà classes de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona. Fou membre del consell de direcció de la Fundació Bernat Metge (1964).
Ensenyà matemàtiques al col·legi naval de Cadis; després regí la capitania general de Filipines (1787-94). L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, que exercí en circumstàncies difícils (atacs anglesos i aixecaments indígenes). Dimití per discrepàncies amb la cort.
Amic íntim d’Antoni Gaudí, col·laborà intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i en la de la Colònia Güell. Es compenetrà talment amb l’estil del mestre, que el Celler Güell, a Garraf (1888-90), és presa sovint com a obra seva. Fou autor de l’asil i del santuari de Sant Josep de la Muntanya, a Barcelona (1910-14), i de la casa on visqué Gaudí, al parc Güell (1905). Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or.
Filla de l’infant Alfons, senyor de Molina i de Mesa, i neta d’Alfons IX de Lleó. Climent IV denegà (1265) el consentiment a llur matrimoni, al·legant la situació del rei respecte a Teresa Gil de Vidaure. Designà Jaume I hereu dels seus béns al regne de Galícia.
Filla de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, estigué casada amb Alfons VII de Castella i Lleó (1128).
El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III. Asistí al concili de Tolosa (1119-20) i al sínode de Narbona (1128). Fou un dels marmessors del comte Ramon Berenguer III.
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 549
- Pàgina següent