Fill d’Oliba Cabrera, comte de Cerdanya-Besalú, i d’Ermengarda, i germà petit del futur bisbe Oliba de Vic. Actuà al costat dels seus germans comtes, especialment en la donació del monestir de Sant Pau de Fenollet, patrimoni familiar, a l’abadia de Cuixà (1000). Morí a la batalla d’Albesa (1003), contra els sarraïns.
Sembla que pot ésser identificat amb un Berenguer Renard de Carmençó, documentat a Girona el 1072. El succeí el seu fill Dalmau Berenguer, vescomte de Rocabertí.
Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons. Se'n conserven nou cançons d’atribució segura, escrites en un occità literari d’una gran correcció, amb estil senzill i d’una gran fluïdesa expressiva; són de tema amorós, mancades d’anècdota, i ajustades als cànons de l’amor cortès.
En la doctrina de l’Eucaristia sostingué que en la transsubstanciació no desapareixia la substància del pa i del vi.
Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076. Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV. L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II.
Fill del vescomte Reverter, a la mort d’aquest (1142) el succeí en el càrrec i es traslladà del Marroc a Catalunya; el seu germà restà al Marroc i es convertí a l’islam ( Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn ). Alguns documents llatins atorgats pel vescomte són signats en àrab. El succeí el seu fill Berenguer de la Guàrdia.
Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny. Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya; fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes. Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II (1082), i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes (1086).