Un cop vídua, visqué amb Agripa II, germà del seu marit. Davant d’ells, Pau de Tars pledejà la seva causa a Cesarea l’any 59. Tit s’emportà Berenice a Roma, però no s’hi casà.
Influït per les doctrines modernistes de l’art per l’art, escriví la novel·la de tema medieval Żywe Kamienie (‘Pedres vives’, 1918) i novel·les satíriques sobre literats i artistes contemporanis. És autor també de l’assaig Nurt (‘Corrents’, 1934).
Deixeble, col·laborador i amic d’Arnold Schönberg. Entroncat amb la tradició clàssica vienesa, hi incorporà una sensibilitat postromàntica. Pel seu instint dramàtic, ha esdevingut un dels representants de l’expressionisme musical. Artista complex, les seves obres són el fruit d’una elaboració mental refinada i d’un ofici perfecte.
El 1980 compartí el premi Nobel de química amb F. Sanger i W. Gilbert, pels seus treballs sobre l’expressió gènica en la síntesi proteica dels bacteris, i molt especialment per l’impuls que donà a les pràctiques que conduïren a l’enginyeria genètica.
Senyor de Durfort (Lauzerte) i familiar de Ramon V de Tolosa, vengué a traïció el castell de Brassac (Carcí) a Anglaterra. És autor d’una tençó humorística en la qual compara les dones joves i les velles.
Ocupà diversos càrrecs dins l’orde a Lleida, Barcelona, Mataró, Tarragona i Tortosa. Publicà Relationes beatae virginis Teresiae vitae, virtutum ac miraculorum... (1622).