Escriví el poema èpic Kirātārjunīya (‘Combat del caçador —Śiva— i Arjuna’), inspirat en el Mahābhārata .
És autor de tres śataka formades per cent estrofes breus moralitzadores, Śringāra śataka (‘Centúria de l’amor’), Nīti śataka (‘Centúria de la prudència de la vida’) i Vairāgya śataka (‘Centúria de la renunciació’).
Hom li atribueix 13 comèdies, descobertes el 1910, de tècnica rudimentària i basades sovint en la tradició èpica. Destaquen Svapnavāsavadattā, Davidrachārudatta i, sobretot, Bāla-charita.
Fou un dels més genials matemàtics indis i, a part altres treballs matemàtics i astrònomics, introduí el concepte d’infinit en matemàtiques, ja substituïa les incògnites per lletres i sembla que intuí els productes entre signes. El seu llibre més famós és el Siddhānta-śiromani (‘Fi del sistema’, 1150), dividit en dues parts sobre matemàtiques i dues sobre astronomia.
Se n’han conservat tres drames: Uttara-rāmacharita (‘Les últimes aventures de Rāma’), Mahāvīra-charita (‘Vida del gran heroi’) i Mālatī-mādhava, el més reeixit de tots, mena de Romeu i Julieta sànscrit.
Seguidor del Mahātmā Gandhi des del 1916, treballà activament en el desenvolupament rural de l’Índia. Fou empresonat diverses vegades pels britànics. El 1951 fundà el moviment Bhudān Yājnā, no governamental i de concepció paternalista, per a repartir terres als camperols que no en tenien. El 1957 el moviment evolucionà cap a un altre, anomenat Grāmdān, de línies cooperativistes, adoptat per milers de pobles. En els darrers anys de la seva vida, fou considerat la ‘consciència espiritual’ de l’Índia.
Novè monarca de la dinastia Rama. Succeí el seu germà Ananda Mahidol, mort en circumstàncies no aclarides. Accedí al tron el 9 de juny de 1946, bé que no fou coronat fins el 5 de maig de 1950, a Bangkok. El mateix any es casà amb Rajawongse Sirikit Kitiyakara, amb la qual tingué tres filles, Ubol Ratana (repudiada pel casament amb un plebeu), Chulabhorn Walailak i Maha Chakri Sirindhorn, i un fill, el príncep hereu Vajiralongkorn.
Pioner del cinema català, fou muntador en la primera època del cinema sonor i iniciador de l’escola de documentalistes de l’etapa republicana. Realitzà: La ruta de Don Quijote (1934), Un río bien aprovechado (1934), etc.