Tractà temes autobiogràfics i records personals amb una visió aristocratitzant —Images d’Épinal (1937), La nimphe Europe (1960)—, i personatges històrics: Churchill ou le courage (1956), etc.
De jove milità en el camp liberal, en les files del republicanisme, però se n’allunyà després del 1868 i acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració. Tingué una intensa activitat com a periodista; dirigí La Campanilla (1864), El Juez de Paz (1869-72) i El Violón (1879-80) i fou col·laborador de diversos periòdics, com El Cascabel, Las Noticias, etc.
Cavaller, més tard marquès d’Asfeld i mariscal de França. Combaté a les ordres de Lluís XIV i fou considerat el successor de Vauban en l’atac i la defensa de les places fortes. Es distingí en diverses accions bèl·liques amb els exèrcits francesos, per la qual cosa fou ascendit a tinent general. Amb aquesta graduació es traslladà a la península Ibèrica (1703) per tal de combatre a favor de la causa borbònica.
Escriví Twelve Arguments against the Deity of the Holy Ghost (1647). Fundà la primera comunitat sociniana a Anglaterra. Fou empresonat diverses vegades per Cromwell.
Considerat un dels màxims representants de l’anomenat teatre dels jesuïtes, és autor de nou drames en llatí (Ludi theatrales sacri, 1666) i de Cenodoxus (1602), en alemany. Escriví també, en llatí, poesia i narració (Utopia, 1644).