Fou daurador i restaurador d’imatges. Iniciat en la literatura castellana en diferents revistes, el 1872 publicà el seu primer poema en català a la Ilustración Popular Económica, i començà a distingir-se com a partícip del moviment de la Renaixença. Soci fundador de Lo Rat Penat (1878), aconseguí diversos premis als seus Jocs Florals. Col·laborà a la premsa valenciana i fou corresponsal de Lo Gai Saber.
Amb motiu de la revocació de l’edicte de Nantes emigrà del seu país. Executà en estil clàssic diverses edificacions a Berlín i a Dresden.
Principal representant del cinema experimental a Hongria. El seu primer llargmetratge, Amerikai anzix (‘Tors americà’, 1975) guanyà el gran premi del festival cinematogràfic de Mannheim, i el segon, de dues parts, Psyché (1980), obtingué èxit a Locarno. El seu últim film fou Kutya éji dala (‘Cant nocturn del gos’, 1983).
De l’antiga família dels Anicii, rebé una bona formació clàssica, estudià els autors grecs a Atenes i es proposà de fer-los conèixer a Roma. Entrà després al servei del poder ostrogot, i arribà a ésser cònsol i magister palatii del rei Teodoric fins que, acusat de traïció, fou empresonat a Pavia i executat. Bé que en les seves obres majors no intervé com a tema la fe cristiana, sembla definitivament confirmat el caràcter cristià de Boeci. A l’alta Itàlia és venerat com a màrtir des del segle VIII.
Mestre de la facultat d’arts a París, fou un dels principals representants de l’averroisme del s XIII i fou condemnat juntament amb Siger de Brabant el 1277. La seva obra principal és De summo bono sive de vita philosophi.
Amb E.Hubbard féu, el 1919, el primer enllaç postal aeri internacional entre el Canadà i els EUA.
Es formà a l’Escola Niedermeyer de París, on ingressà el 1871. Allí fou deixeble de Gustave Lefèvre i Eugène Gigout. En acabar els estudis el 1881, accedí al càrrec d’organista segon a Saint Vincent de Paul, a París.
Organista excel·lent i hàbil compositor, assolí la fama, gràcies sobretot a la seva obra per a orgue. Entre les peces per a aquest instrument destaquen la Suite gothique (1895) i Les Heures mystiques (una col·lecció de cent peces curtes) i la Fantaisie dialoguée (per orgue i orquestra).
Fill de Robert Giscart, duc de Pulla. Fou cap de les forces normandes de la primera croada. Després d’assolir la victòria en el difícil setge d’Antioquia (1097), es proclamà deslliurat del vassallatge a l’emperador i inicià l’expansió del principat d’Antioquia, però fou derrotat pels turcs (1104). El 1107 inicià una lluita contra l’Imperi Bizantí, sense èxit. Morí retirat a les seves possessions de la Pulla.