Milità sempre en el partit conservador, però col·laborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista, com en el missatge verbal de Francesc Cambó a Alfons XIII, a la casa de la ciutat de Barcelona, el 1904. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i alcalde de Barcelona en 1903-04 i 1914-15.
Format a Florència, on fou un dels macchiaioli, fou influït a Londres pels retratistes anglesos dels ss XVIII i XIX, i esdevingué el gran retratista de l’aristocràcia i de la intel·lectualitat (Verdi, Puccini, Whistler, Dumas, Robert de Montesquiou, etc). La seva pintura, de pinzellada llarga i elegant, estudiadament esbossada, prefereix les tonalitats poc cridaneres i sovint és subtilment irònica.
Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família. Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes (1548); havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo. Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón (1566).
Professor a la Universitat de Coïmbra (1940), organitzà per correspondència un Inquérito lingüístico (1942), que ha facilitat l’estudi dels dialectes portuguesos. Fou el fundador de la Revista Portuguesa de Filologia (1947) i també el director.
Lluità per defugir la sobirania de l’imperi romanogermànic, però acabà (950) reconeixent-la i li prestà ajuda contra eslaus pagans i hongaresos.
Fill i successor de Boleslau I. Obtingué l’erecció del bisbat de Praga (975). S'uní a la revolta del duc de Baviera contra els emperadors romanogermànics, però finalment se sotmeté a Otó III.
Fill i successor de Casimir I. Les divergències amb el clericat, sostingut per l’oligarquia laica, li provocaren l’excomunió i la deposició per part del papa, i hagué de refugiar-se a Hongria.
Rebutjà la invasió de Silèsia (1109-11) per part de l’emperador Enric V. El 1104 inicià la submissió de Pomerània, dominada després de la presa de Stettin (1122), per la qual prestà vassallatge a l’emperador Lotari II (1135); en confià l’evangelització a Ot, bisbe de Bamberg (1124), cosa que afavorí la influència germànica a Pomerània.
Fill de Boleslau II i de Salomé de Berg; duc de Masòvia i Cuiàvia sota la sobirania del seu germanastre Ladislau II, el qual ell destronà (1146). Ladislau recorregué a l’emperador Frederic Barba-roja, que envaí Polònia (1157) i obligà Boleslau a prestar vassallatge a l’imperi i a retornar (1163) Silèsia als fills de Ladislau II.