Eclesiàstic, fou vicari de Prats de Molló i d’Illa de Tet i rector d’Oms (1840-63). Escriví o traduí cent vuit faules, moltes de les quals publicades al diari Le Roussillon i recollides en volum, l’any 1937, per Martí Jampy i Eduard Boixeda, segons la versió del seu oncle Jaume Boixeda, nebot de Gabriel.
Fou ordenat de sacerdot el 1860 i fou capellà del Col·legi de Perpinyà (1878), professor de retòrica i canonge. Escriví poesia humorística i, sobretot, religiosa, com Alabances a la Mare de Déu, llegida a les festes de Banyuls de la Marenda (1883), traduí el llibre de Job i diversos himnes eclesiàstics, publicats a La Croix. És autor del recull de poemes Noms de casa (1889), que il·lustren el significat d’alguns cognoms catalans.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia. Amb el pseudònim de Juan Buscón, durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896.
Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat. En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.
Les seves novel·les són de caràcter psicològic: Troers magt (‘El poder de la fe’, 1903), Fangen som sang (‘El pres que cantava’, 1913), etc.
La seva obra, molt influïda per Rembrandt, es decantà posteriorment vers l’art de Van der Helst. Fou un retratista notable: Els quatre regents de l’hospici de leprosos d’Amsterdam (1668), Elisabeth Bas.
És autor de paisatges, on apareixen els motius habituals en Brueghel (estacions, kermesses).