Des del 1631 ensenyà humanitats, filosofia i teologia a Manila (Filipines). Publicà Excelencias y oficios de piedad del Arcángel San Rafael (Madrid, 1659).
Religiós dels Sagrats Cors, entrà en la congregació el 1925, professà el 1927 i fou ordenat sacerdot el 1934. Durant vint-i-set anys fou professor de ciències naturals a Sóller, en una escola de la congregació. De formació autodidàctica, és autor d’una Flora de Mallorca (1977-81) en quatre volums.
Vida i obra
Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet.
Fundà, a Buenos Aires, una acadèmia de música i publicà Problemas de teoría musical.
Estudià filosofia a la Universitat d’Osca i biologia al col·legi dominicà de Barcelona i a la Universitat de Saragossa. Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà (1804) un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en col·laboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc.
És autor de les portes de bronze de la catedral de Monreale, a Sicília (1186), i dels batents de bronze de la porta de la capella de San Ranieri (1180), a la catedral de Pisa.
Fill de Lucien Bonaparte, príncep de Canino. Fou diputat a l’assemblea francesa (1848) i senador durant el Segon Imperi. Com a lingüista s’especialitzà en el basc. Classificà per primera vegada els dialectes i subdialectes bascs i elaborà dos mapes del País Basc en la seva diversitat dialectal (1869). Publicà Le verbe basque en tableaux (1869).