President del consell dels Cinc-Cents (1789), preparà amb Josep Bonaparte el cop d’estat del 18 brumari i participà en l’elaboració de la constitució de l’any VIII. Després d’haver ocupat el ministeri de l’interior, en fou allunyat amb una ambaixada a Madrid (1800-01), durant la qual dirigí entre bastidors la “guerra de les taronges”. Havent topat amb l’emperador, s’establí a Roma (1804). Obtingué del papa el principat de Canino. Fou autor d’unes Mémoires, de poesies i d’estudis arqueològics.
És destacable el seu himne Coupe. Acompanyà Mistral a Catalunya (1868). Escriví Li parpalhons blus (1868) i Li piadas de la princessa (1882).
Filla de l’actor Teodor Bonaplata, es casà amb el mestre Llorenç Bau, que la inicià en el repertori operístic. Debutà a Milà amb l’Aïda de G. Verdi, i dugué a terme una important carrera internacional, especialment amb el repertori verdià. A Barcelona, el 1902 fou l’estrella en l’estrena de Cristoforo Colombo d’A.
El 1870 es traslladà a l’Argentina, on actuà de primer actor especialitzat en melodrames. De retorn a Barcelona el 1883, ingressà al Romea i hi actuà en castellà. Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel, L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa, etc., i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català. Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc. Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics.
Començà a jugar el 1951 al CD Mataró, posteriorment jugà amb el FC Barcelona (1956-57), el CB Orillo Verde (1957-58) i, de nou, el FC Barcelona (1958-59), amb el qual aconseguí la Lliga i la Copa (1959). Fou 17 vegades internacional amb la selecció espanyola. En els Jocs Mediterranis de l’any 1955 assolí el rècord europeu de puntuació (45 punts). Del 1979 al 1981 fou responsable de la secció de bàsquet del FC Barcelona.
Subordinat del duc de Berwick durant la invasió del Principat per part de l’exèrcit francès mandatari de la Quàdruple Aliança contra Felip V, inicià la penetració per la Vall d’Aran (1719) i n'esdevingué governador. Ocupà el Pallars fins al Montsec amb la col·laboració de Carrasclet i entrà a la Seu d’Urgell, on anuncià la restauració de les llibertats catalanes abolides per Felip V. Les forces filipistes obligaren els francesos a retirar-se al principi del 1720.
Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352. Intervingué amb alguna composició seva en la correspondència poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l’infant Joan i Pere Marc el 1374.