S’inicià musicalment a l’Escolania de Santa Maria de Montblanc, on estudià amb mossèn Ramon Boqueras; completà la seva formació al Conservatori de Tarragona, on cursà estudis de piano, orgue i harmonia amb Francesc Tàpies. En el camp de la musicologia, estudià a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC amb el mestre Miquel Querol. Doctorat el 1970 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Martí de Riquer amb la tesi Estudis sobre la verbeta.
Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals, publicats el 1675.
De nom Mošé ben Naḥman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN. Destacà en el judaisme com a filòsof, talmudista i cabalista. Pel seu gran prestigi fou cridat a una controvèrsia pública celebrada a Barcelona (1263) en presència de Jaume I i de Ramon de Penyafort. La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià. Es conserva d’aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d’hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc de Porta.
Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa. Té un escrit conservat en l’obra Šébet Yěhudà de Šělomó ibn Verga.
En són conservades vuit cantigues d’amic, deu d’amor i una tençó. Representa la més pura tradició lírica galaica, d’arrel popular.
Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa. El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d’una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900. El 1906 fou beatificat; la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l’orde franciscà, l’11 de setembre.
Dirigí les obres de la renovació d’Aranjuez i col·laborà en la construcció del palau reial d’aquesta ciutat. És autor de l’església dels Sants Just i Pastor (actualment de Sant Miquel) a Madrid.
Típic autor del teatre popularitzant del tombant del segle XX (sainets, quadres de costums, paròdies, etc.). Dels primers anys es destaquen el seu monòleg A les fosques (1894), així com el recull de poesia humorística Calderilla literària (1897). Escriví un elevat nombre de peces teatrals destinades a ser representades, algunes de les quals amb la col·laboració de Lluís Millà.