Seguint la tradició del seu pare (Salvador Bonavia i Flores), es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor. Dirigí “L’Escena Catalana” des del 1925 fins a la desaparició de la col·lecció durant la guerra civil.
Pertanyia a la comunitat jueva de Barcelona. Jaume II de Catalunya-Aragó l’envià a Tilimsen com a ambaixador per tal d’obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya-Aragó, el 1277, i que havia caigut en desús. La gestió topà amb la negativa del soldà.
Amb Thomas Gold i Fred Hoyle, és l’autor de la teoria cosmològica dita de l’estat estacionari (Steady-State) de l’univers (1948), que parteix del “principi cosmològic perfecte” segons el qual l’univers presenta el mateix aspecte qualssevol que siguin el lloc i l’instant de l’observació (cosmologia).
Ensenyà a l’Escola Municipal de Música (1914) i al Liceu (1919) de Barcelona. Formà part de diverses orquestres, com l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sotsdirector des del 1943. Fou, també, un dels fundadors del sextet Granados.
Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1971), on ha estat professor de projectes (1972-2007). Des de l’any 1998, és catedràtic de l’Accademia di Architettura di Mendrisio (Suïssa). També ha estat professor invitat a l’escola d’arquitectura de Lausana (1983-84 i 1997-98) i de l’Escola d’Arquitectura de París Belleville (1986 i 1987).
Exercí a Barcelona i a Madrid, i és autor, juntament amb Ignasi Lacaba, d’un Curso completo de anatomía del cuerpo humano (Madrid 1796-1800), en cinc volums, que fou el primer tractat per a l’ensenyament gairebé durant cinquanta anys. També és autor de treballs sobre la mort sobtada (1781) i sobre l’alletament dels nounats (1792).
Autor d’una col·lecció en vers de cent faules, Der Edelstein (‘La pedra preciosa’, ~ 1340), el primer llibre alemany imprès a Alemanya (1461).