Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona (1851), creà la Casa Missió de Banyoles i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi (1876). Al concili I del Vaticà defensà la infal·libilitat papal.
És autor de Storia del diritto romano (1920) i d'Istituzioni di diritto romano (1896).
Construí les torres del Portal de Quart (1441-90), de València, d’un esperit semblant a les contemporànies del Castell Nou de Nàpols.
Conegut sobretot per la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil. Utilitzà sovint el pseudònim Jordi Català. La seva prosa, fidel als gèneres de la narrativa d’aventures i de la novel·la rosa, té una clara influència del to sentimental i moralitzant de Josep Maria Folch i Torres.
S'especialitzà en la pintura d’animals, especialment cavalls, i es distingí per l’anticonvencionalisme dels seus costums socials.
Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo. Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X, on redactà alguns documents importants en diversos tipus d’escriptura carolina elegant i ornada. Estigué almenys des del 988 al servei successiu dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari.
Presidí, juntament amb Felip Fajadell, l’ambaixada que Alfons IV el Magnànim envià a Etiòpia per tal de respondre a les propostes d’aliança contra Egipte i d’ajut tècnic que li havia fet (1428) el negus Isaac —dit Preste Joan— a través d’una ambaixada que envià a València. No fou realitzat cap d’aquests projectes.