Conegut a la seva època per Bonifaci. S'establí a Barcelona amb el seu pare, Francesc, pentinador de lli, ambdós de Tolosa. Exercí l’escultura a Barcelona: el Sant Pau del pati de la Casa de Convalescència (1678), la Santa Eulàlia per a l’obelisc del Pedró (1686) ―destruïda el 1936― i les imatges per al retaule de Santa Magdalena, a la catedral (1688).
Net de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès (Valls, Alt Camp 1709-47), escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Lluís Bonifaç i Massó.
Net de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès (Valls, Alt Camp 1709-47), escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Francesc Bonifaç i Massó. Figura cabdal de l’escultura barroca catalana.
Fill de Lluís Bonifaç el Vell, fou deixeble de Llàtzer Tramulles el Major. El 1705 treballà a Valls. Residí uns quants anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d’escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre d’altres retaules, treballà en el de Sant Marc (1720) i en el de La Candela (1772), que executà només en part.
El 414 defensà Marsella contra Ataülf; el 422 lluità a Hispània amb els vàndals i passà a l’Àfrica com a governador. Morí de les ferides rebudes, després d’haver vençut en batalla el seu rival Aeci.
Predicà als Països Baixos (716), i el 718 Gregori II li conferí la missió de predicar a la Germània i es canvià el nom de Winfrid pel de Bonifaci. Entre el 743 i el 744 presidí diversos sínodes francs, i en retornar a la missió (744) fou assassinat pels pagans. Fundà el monestir de Fulda, on és enterrat. Fou canonitzat el 1874. És venerat com a patró d’Alemanya. La seva festa se celebra el 5 de juny.
Accentuà la primacia del bisbe de Roma suprimint el vicariat papal d’Arle i mantenint a Orient el de Tessalònica.
Aprovà el segon concili d’Aurenja, que posà terme a la controvèrsia pelagiana ( pelagianisme ).