Es doctorà a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) sota la supervisió del premi Nobel David Baltimore i continuà com a becari de postgrau del també premi Nobel H. Robert Horvitz. El 1984 s’incorporà a la Universitat de Harvard, i el 1992 es traslladà al Dartmouth College on ocupà la càtedra Silverman de Ciències Naturals en el programa de medicina molecular.
Es llicencià en física (1989) per la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) i és doctora en enginyeria ambiental (1995). Investigadora titular de l’Institut d’Enginyeria de la UNAM, el 2007 s’incorporà al Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU, grup que fou guardonat amb el premi Nobel de la pau el mateix any.
Llicenciada en dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, es diplomà en criminologia per la Universitat Complutense de Madrid (1983). Ingressà a la carrera judicial l’any 1985. Exercí com a jutgessa a Maó, a l’Audiència Provincial de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona (1972), el 1976 ingressà en el Seminari Major de Toledo i fou ordenat sacerdot l’any 1980. Es llicencià en estudis eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Burgos.
Fundat a Ripoll el 2020, defensa la independència unilateral de Catalunya, el proteccionisme a les empreses catalanes, l’economia de mercat i el control de la immigració, i està en contra del bilingüisme.
Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat de Deusto, on exercí de professor de les facultats d’Humanitats i Ciències Polítiques i Sociologia fins a l’any 2006. Fou director de l’agència pública de captació de talent Bizkaia Talent, adscrita al departament de promoció econòmica de la Diputació Foral de Biscaia (2007-11).
Fins al 2010 era anomenada Frontera del Nord-oest. La capital és Peshāwar.
Als catorze anys començà a treballar a la impremta Torra (Manresa), i posteriorment ho feu a Barcelona, a la revista il·lustrada La Hormiga de Oro. L’any 1904, s’establí de nou a Berga i fundà la impremta i la casa de fotografia Huch. Com a fotògraf (1905-55) és considerat un dels pioners en algunes tècniques fotogràfiques perquè va ser un dels primers a emprar la fotografia elèctrica. Es dedicà a la fotografia paisatgística, el reportatge i el retrat, i en destaquen les imatges fetes amb una càmera de fusta entre el 1910 i el 1930.
Situada a l’altiplà de Kültepe, el seu origen sembla anterior a l’edat del bronze. Fou posteriorment seu d’un principat (1700 aC), alhora que centre comercial i mercat (karum) d’enllaç dels marxants assiris amb l’Àsia Menor (1850-1700 aC).
Paginació
- Pàgina anterior
- Pàgina 8
- Pàgina següent