La biòpsia de pell consisteix en l’obtenció d’una mostra de lesió cutània, per tal d’examinar-la mitjançant tècniques microscòpiques i establir d’aquesta manera la diagnosi de la malaltia que l’ha originada. La biòpsia és una de les proves més emprades en la diagnosi de les malalties cutànies. En general, és necessària gairebé sempre en la diagnosi dels tumors cutanis, i molt sovint cal efectuar-la per tal d’identificar els trastorns inflamatoris.
L’elecció de la zona on s’ha de realitzar la biòpsia depèn del tipus de lesió. En general, hom extreu la mostra d’una àrea de pell on les lesions s’han desenvolupat completament, perquè així se solen observar millor les lesions característiques de cada malaltia en efectuar l’examen microscòpic. Això no obstant, quan hi ha vesícules, butllofes o pústules, se sol indicar la biòpsia d’una lesió recent en lloc de la lesió completament desenvolupada. La raó d’aquest procediment és que, quan ja s’han desenvolupat molt, aquest tipus de lesions presenten característiques que són comunes a moltes malalties, i això dificulta l’observació de les característiques específiques de cadascuna.
El procediment que hom segueix per a obtenir la mostra de pell depèn del tipus i l’extensió de les lesions. Si es tracta d’un tumor únic i petit, se sol extirpar la lesió sencera. Així, alhora que es fa la prova diagnostica hom efectua el tractament. Per extirpar la lesió, es practica al voltant seu una incisió en forma d’el·lipse que aprofundeix fins a la base del tumor. Quan ja s’ha extret la mostra, hom procedeix a suturar la incisió.
La biòpsia efectuada amb una incisió de bisturí es realitza també en la diagnosi de malalties que afecten el teixit subcutani, perquè aquesta és l’única tècnica que permet d’obtenir mostres adequades de zones situades per sota el derma.
Una altra tècnica usada sovint és la biòpsia per llescat, que consisteix en l’obtenció d’una mostra superficial de la lesió tot efectuant un tall amb bisturí en un sentit paral·lel a la pell. Aquest procediment és emprat quan l’aspecte de les lesions ja indica que l’alteració afecta l’epidermis o nivells superficials del derma. S’utilitza especialment en la diagnosi de les berrugues, la ceratosi seborreica, la ceratosi actínica, els nevus i en diversos tipus de càncer superficials.
La biòpsia efectuada amb llevabocins és un procediment emprat sovint, sobretot en les lesions extenses. Aquesta tècnica consisteix en l’obtenció d’un cilindre estret de pell de 3 mm a 6 de diàmetre, amb aquest objecte especial.
Independentment de la tècnica realitzada, quan ja s’ha obtingut, la mostra és preparada en talls molt prims, que són sotmesos a diversos procediments de tinció. Posteriorment, la mostra és observada al microscopi, i així es fan visibles les alteracions dels teixits característiques de cada malaltia.