Ictiosi

La ictiosi consisteix en una alteració del procés de ceratinització de la pell, de manera que la pell s’asseca i es clivella, i es cobreix d’escames adherents i planes, semblants a les dels peixos. Hi ha diversos tipus d’ictiosi, alguns dels qual són molt estranys.

La forma més habitual és la ictiosi simple o ictiosi vulgar, causada per una alteració genètica hereditària. Generalment es presenta entre 2 anys i 5 i va progressant a poc a poc fins a la pubertat. Les manifestacions són variables i, de vegades, inapreciables. En aquesta presentació, la pell és rugosa i seca, amb una descamació moderada. N’és afectada especialment la pell del tronc, la cara dorsal dels braços i la cara anterior de les cames. Sovint, es presenten pàpules petites al dors dels braços, com puntes d’agulla. En general, la pell adopta un aspecte més normal després de la pubertat.

Hi ha també formes greus d’ictiosi, molt estranyes, en què el trastorn s’estén per tot el cos i, de vegades, genera la formació de grans butllofes. D’aquestes formes extenses, n’hi ha que remeten completament i n’hi ha que esdevenen formes més lleus de la malaltia. Només en casos excepcionals, la ictiosi pot arribar a originar complicacions importants.

De vegades, l’alteració genètica que causa la ictiosi no afecta solament la pell, sinó que provoca també d’altres alteracions. En aquests casos, la ictiosi forma part d’una síndrome hereditària, és a dir, un conjunt de trastorns que s’hereten simultàniament. La síndrome de Refsum consisteix en ictiosi i alteracions neurològiques, que provoquen trastorns de la marxa i sordesa. La síndrome de Sjògren-Larsson consisteix en ictiosi i paràlisi de les extremitats.

De vegades, la ictiosi és el resultat d’una reacció causada per una malaltia general, com la lepra, l’hipotiroïdisme, un limfoma o la sarcoïdosi.

La diagnosi es basa en l’observació de les lesions, i l’interrogatori permet d’investigar l’existència d’antecedents familiars. També és possible que calgui efectuar diverses proves complementàries per tal de saber si la persona afectada pateix alguna malaltia que podria ésser la causa de la ictiosi.

El tractament consisteix en general en l’aplicació de substàncies emol·lients que afavoreixen el despreniment de les escames i suavitzen la pell. De vegades, quan es formen butllofes i s’infecten, cal administrar antibiòtics.