El cigne mut (Cygnus olor), anomenat així per contraposar-lo al cigne cantaire (Cygnus cygnus), és conegut de tothom gràcies a la seva fàcil domesticació. Ocell de grans dimensions (ateny un metre i mig), és característic en la seva positura típica, que recull la fotografia, amb el coll corbat i el bec apuntat cap avall. Noteu el color taronja del bec i l’excrescència negra de la seva base, tocant al front, que el diferencia d’altres cignes.
Antoni Agelet.
Els cignes han estat de sempre uns ocells molt apreciats i, per la seva gran bellesa i elegància, recordats per escrit. Així, ja a mitjan segle XVI i al començament del XVII eren recordats al delta de l’Ebre i a l’albufera de València per Despuig i Escolano, respectivament. Al segle XVII hi ha referències de la cria dels cignes a Catalunya en semidomesticitat, i Mateu Aymerich diu concretament que a l’estany de Castelló d’Empúries n’hi havia en un gran nombre. Aquestes reproduccions semiartificials poden fer pensar que algunes de les dades de cignes tenien un origen domèstic o semidomèstic. La realitat és que, a hores d’ara, una bona part dels cignes muts europeus tenen un origen semidomèstic. Al final del segle XVIII, Orellana fa unes observacions sobre l’albufera de València que coincideixen amb el comportament fenològic observat avui i que indiquen un probable origen nordpirinenc: "(el cigne)... es pardal desenganyat que ve en l’Ivern y que quan hia temporal y en l’hora que pasa el temporal y s’asosega el temps, en lo mateix Ivern s’envá". Aquesta situació d’estada curta i presència pariona amb el mal temps es dóna actualment en tots els cignes que ens visiten. El problema amb totes aquestes citacions i altres de posteriors és que no distingeixen entre les 3 espècies (el mut, el cantaire i el petit) i es fa difícil d’atribuir-les a cadascuna d’elles.
Es coneixen 15 citacions de cignes muts, que abracen 6 hiverns i 2 estius. A l’hivern es presenten el desembre, el gener o el febrer, i romanen poc temps entre nosaltres, la major part dels cops perquè els individus són caçats ràpidament. Les dues dades de l’estiu són d’1 individu, el juny de 1981 i el juny de 1982, a la gola de l’Aglí (Rosselló), i possiblement fos escapat de captivitat o semicaptivitat. En aquest sentit es coneixen algunes captures a la Cerdanya de cignes muts originaris del nucli semidomèstic de l’estany de Puigcerdà. Els grups hivernals són petits, al voltant de la dotzena, amb la màxima coneguda de 22 exemplars a Salou, entre el 13 i el 20.01.63. Les altres localitats on s’han citat cignes muts són: Llançà (gener del 1963), aiguamolls de l’Empordà (gener del 1891, gener del 1963, hivern de 1974-75), voltants de Barcelona (1829-30), delta del Llobregat (gener del 1891), delta de l’Ebre (desembre del 1956 i gener-febrer del 1963) i voltants de València (abans del 1877).