Lemnàcies. 1 Llentia d’aigua (Lemna gibba): a i a’ aspecte general (x 4); b inflorescència, formada per dues flors masculines (que consten d’un simple estam) i una flor femenina (un pistil unilocular únic), envoltades per una petita espata; aquestes inflorescències es disposen en cavitats de la part superior de la làmina foliar (x 4); c secció del fruit amb les llavors (x 4). 2 Llentia d’aigua petita (Lemna minor): a i a’ aspecte general (x 4); b inflorescència (x 4); c secció del fruit i placentació de la llavor (x 4).
Eugeni Sierra
Les llenties d’aigua són herbes aquàtiques molt petites, d’estructura molt simple, en la qual no es pot distingir entre tija i fulles. Consten d’unes làmines indiferenciades anomenades frondes, disposades més o menys en un sol pla, que suren a la superfície de l’aigua o bé reposen damunt dels llims del fons. Aquestes laminetes, d’aspecte foliar, són de color verd tendre, força consistents i de forma variable; consten d’un teixit més o menys esponjós que s’impregna d’aigua. La part anterior de cada element correspondria a una fulla, i la posterior, més petita, a l’eix caulinar. Precisament de la cara inferior pengen les rels —només una a Lemna—, molt simples i reduïdes. Algunes lemnàcies, com Volffia arrhiza (la fanerògama més petita que es coneix, de la mida d’un pistó menut de pasta de sopa), no fan arrels, com ja s’ha dit en capítols precedents. La floració en aquesta família només es dona molt rarament, i encara és molt difícil d’observar a causa de l'extremada petitesa de les flors i dels fruits; la reproducció vegetativa predomina de manera molt acusada sobre la sexual. La família comprèn sis gèneres amb unes 45 espècies de les aigües dolces de quasi tot el món. Als arrossars del SE asiàtic, les llenties d’aigua s’utilitzen com a adob natural, en deixar-les podrir quan es dessequen els camps després de les collites.
La reproducció vegetativa per gemmació de les llenties d’aigua (Lemna minor, a la fotografia) permet l’aparició de grans masses verdes flotants damunt la superfície d’aigües dolces estanyades o de curs molt lent, que en alguns casos poden esdevenir un flagell. També representen una important font d’aliment per a les aus aquàtiques i els peixos.
Josep M. Barres
A casa nostra, les llenties d’aigua (Lemna minor i L. gibba) són molt freqüents a les aigües dolces dels estatges basal i montà. La segona és una mica més gran i inflada, i sembla que prefereix les més calentes i eutròfiques; en canvi, L. minor presenta una gran amplitud ecològica, ja que es fa en aigües de condicions físiques i químiques (temperatura, salinitat, etc.) ben diverses. Sovint ambdues espècies han estat confoses perquè presenten un cert polimorfisme segons la salinitat i la temperatura de l’aigua, que fa que les seves característiques s’aproximin: s’han trobat formes quasi planes de L. gibba i formes inflades de L. minor.