Aquesta subclasse comprèn només cinc famílies, però arriba a les 5600 espècies, més de la meitat de les quals pertanyen a l’ordre de les arecals, que inclou la gran família de les palmeres (arecàcies). Són herbes, arbusts o arbres, amb la particularitat que les espècies llenyoses no presenten creixement secundari en gruix. Les fulles tenen sovint el limbe ample i són basals o bé formen una corona terminal, com és el cas de les palmeres; la nervadura pinnada i la palmada són molt freqüents. És força corrent, també, que el limbe foliar inicialment enter es vagi dividint durant el desenvolupament de la fulla. Les flors són molt petites i es presenten en gran nombre formant inflorescències espiciformes, paniculades o, més sovint, espadiciformes, típicament embolcallades per bràctees grans i vistoses (espates). Els ovaris, súpers, contenen un o pocs primordis seminals i formen sempre fruits indehiscents. Com a les alismàtides, les flors dels representants més primitius són hermafrodites i progressivament van esdevenint unisexuals, sempre en relació amb els sistemes de pol·linització.
Es coneixen des del Cretaci i es consideren un grup que ha evolucionat paral·lelament al de les lílides, ambdós sorgits a partir de monocotiledònies més primitives i ja extingides.