El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés. L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme. A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a diferents repobladors. El 1156 Ramon de Boixadors i la seva esposa van concedir en feu a Bertran de Santmartí i la seva muller Sança el castell de Tarrés. Aquests esposos, el 1164, infeudaren de nou el castell de Tarrés, juntament amb el de Fulleda, a Pere Ferrer i la seva muller Ramona.
L’any 1181 Ramon de Boixadors es féu monjo de Poblet i la senyoria de Tarrés passà a Berenguer de Santmartí. L’any 1245 Berenguer de Santmartí donà el castell de Tarrés i el seu terme al monestir de Santa Maria de Poblet. Tanmateix, aquest monestir no aconseguí la plena jurisdicció del lloc fins l’any 1367, de mans del rei Pere el Cerimoniós. El monestir de Poblet fou senyor de Tarrés fins al segle XIX. (XEC)
Actualment no queda res del castell que dominava originàriament la població de Tarrés des de l’oest. En el seu emplaçament hi ha un vell transformador d’energia elèctrica bastit sobre una roca que ben bé hauria pogut ser la base de la fortalesa. A l’oest, molt probablement hi havia un fossat que separava l’esperó on era la fortificació del serrat i que ha estat força modificat per la construcció d’un camí que porta al nou transformador i ai dipòsit d’aigua. (JRG)