El lloc de Vallmanya és situat al sector més occidental del terme municipal d’Alcarràs, al marge esquerre de la vall del Cinca.
Es desconeix l’origen d’aquest indret, encara que el topònim sembla referir-se més a un espai geogràfic que a un nucli d’hàbitat. La colonització d’aquest lloc fou molt primerenca, atès que l’“ecclesiam de Valle magna” ja apareix esmentada l’any 1168 en l’Ordinatio ecclesiae Ilerdensis. De fet, aquest document afegeix que la dita església estava integrada dins la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida. L’any 1228 el bisbe Berenguer d’Erill fundà en el seu palau un benefici dedicat a sant Andreu i concedí al capítol el “castrum et villa” de Vallmanya juntament amb la torre de Piconcelló.
L’any 1361 i amb motiu d’una visita pastoral s’esmenta l’altar “maior Sancte Crucis” i s’especifica que els rectors del dit temple vivien a Saidí. En l’actualitat, l’església de la Santa Creu ha desaparegut.