Aquesta església és la parròquia del poble de Linyola, situat al sector nord del Pla d’Urgell, una zona que ha estat tradicionalment del bisbat d’Urgell. El lloc de Linyola fou conquerit pels comtes d’Urgell al final del segle XI. El 1122 el comte Ermengol VI cedí els seus delmes de Linyola a la canònica de Santa Maria de Solsona. En la butlla del 1151 atorgada pel papa Eugeni III a l’esmentada canònica, l’església de Linyola apareix entre les seves possessions. La vinculació de Linyola a Santa Maria de Solsona comportà conflictes amb la canònica de Santa Maria d’Almatà de Balaguer i el bisbe i el capítol d’Urgell. Al segle XIII consta que el paborde de Solsona i el rector de Balaguer tenien a mitges i en comú la parròquia de Linyola.
Al segle XV la parròquia de Linyola tenia els beneficis de sant Jaume, sant Llorenç, sant Miquel, sant Nicolau, sant Pere i sant Bartomeu. L’actual església és una imponent construcció d’estil gòtic tardà.