Esclarmunda de Foix

(?, comtat de Foix, 1250? — Perpinyà, 1316)

Reina de Mallorca.

Filla de Roger IV de Foix i muller de Jaume II de Mallorca. L’enllaç, celebrat a Perpinyà el 1275, assenyalà el començament d’una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa comtal de Foix. D’aquest matrimoni naixeren sis fills: JaumeSançFerran, la infanta Elisabet de Mallorca (1280-1301), Sança i Felip.

El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà per tal d’evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills; a la frontera fou, tanmateix, alliberada gràcies als precs del vescomte Ramon Folc (VI) de Cardona i del comte Arnau Roger I de Pallars.

El 1315 rebé, a Perpinyà, el seu net Jaume —el futur Jaume III— de mans de Ramon Muntaner.