i Rafael Ribó i Massó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Rafael Ribó i Massó

Història    Política
Rafael Ribó
© Sindic.cat
ciències polítiques polít i història hist
Polític, advocat i economista.
Barcelona, 10 de maig de 1945

Llicenciat en ciències econòmiques i en dret per la universitat de Barcelona, l’any 1974 hi obtingué el doctorat en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials amb la tesi El concepte de cultura política . Cursà també un màster de ciència política per la New School for Social Research de Nova York. Professor titular de Ciència Política i l’Administració, ha exercit la docència des del 1970 a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, The American College i The New School for Social Research. 

Membre de l’Assemblea d’Intel·lectuals i de l' Assemblea de Catalunya , ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya el 1974, del qual esdevingué membre del comitè central (1977). Diputat al Parlament català, on ha estat reelegit (1980-93 i des del 1995), i a les Corts espanyoles (1993-95), fou secretari general del PSUC (1986-97) i des del 1998 membre de la secretaria general col·legiada d’aquest partit. Fou el principal promotor d' Iniciativa per Catalunya-Verds , coalició que aglutina formacions d’esquerra de tradicions diverses i que presidí des de la seva fundació (1987) fins el 1993 i, novament, des del 1996 fins al 2000. Les tensions amb Izquierda Unida , el seu homòleg estatal liderat per Julio Anguita González , precipitaren el 1997 el trencament entre ambdues formacions i l’escissió, dins d’IC, d’un sector contrari a Ribó. En les eleccions catalanes del 2003 cedí l’encapçalament de la llista d’ICV-EUiA a Joan Saura i Laporta i es retirà de la primera línia política.

Al juny del 2004 fou nomenat Síndic de Greuges pel Parlament de Catalunya, en substitució d’Anton Cañellas, i fou reelegit en aquest càrrec al febrer de 2010. L’any 2006 s’incorporà a la junta directiva europea de l’ International Ombudsman Institute, de la qual l’any 2009 fou nomenat president.

Ha publicat els llibres Sobre el fet nacional (1977), Debat ideològic i democràcia interna (1979), Catalunya, nació d’esquerra (1988) i Una altra Catalunya, una altra esquerra (1999).

Llegir més...