i Donald Trump | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Donald Trump

Donald John Trump
Donald Trump (2015)
© Gage Skidmore
ciències polítiques polít
Polític i magnat nord-americà.
Nova York, 14 de juny de 1946

Estudià a les universitats de Fordham (Nova York) i a la Wharton School of Finance and Commerce de la Universitat de Pennsilvània, on es graduà el 1968 en ciències econòmiques. Simultàniament s’incorporà al negoci immobiliari familiar, Elizabeth Trump & Son, de la qual esdevingué el màxim executiu el 1971, any que li canvià el nom pel de The Trump Organization. El 1973 n’esdevingué president. Encapçalà una gran expansió de la companyia a la ciutat de Nova York, on, a més de l'edificació, propietat i administració de milers d’immobles, realitzà una sèrie de construccions efectistes i monumentals, entre d’altres, el Grand Hyatt Hotel (1978), el gratacel Trump Tower (1984) i la pista de patinatge Wollman Rink (1988).

Expandí la seva activitat constructora a la resta dels Estats Units (Trump Plaza Hotel and Casino, 1983, Taj Mahal Casino, 1988, a Atlantic City; Trump International Hotel Las Vegas, 2007, etc.) i del món, amb altres grans edificis amb denominacions similars (sempre amb el nom "Trump"). Simultàniament estengué la seva activitat en altres sectors, com ara el dels casinos, l’esport, l’aviació comercial, el món de l’espectacle i dels mitjans de comunicació, especialment la televisió, on en 2003-2015 conduí The Apprentice, un xou d’impacte de gran èxit. El 1988 creà la Trump Foundation. Malgrat algunes fallides i els litigis per acusacions d’evasió i frau fiscal i pràctiques de discriminació en alguns dels seus negocis, es consolidà com una de les primeres fortunes dels Estats Units i, alhora, esdevingué popular en amplis sectors de la població nord-americana, especialment entre els blancs protestants no llatins.

Inicià les incursions en política al final dels anys setanta del segle XX, com a decidit partidari del republicà Ronald Reagan. El 1999 s’afilià al Reform Party, que abandonà el 2001 pel Partit Demòcrata fins el 2008, que tornà a prestar suport als republicans. Tanmateix, al llarg d’aquests anys féu donacions tant a demòcrates com a republicans. Tot i no presentar la candidatura a la presidència dels Estats Units, les seves intervencions polítiques adquiriren cada cop més projecció, i arribaren al màxim amb el qüestionament de la ciutadania de l’aleshores candidat Barack Obama, cosa que el faria inelegible.

Al juny del 2015 presentà la candidatura a la presidència dels Estats Units amb el lema Make America Great Again (‘Tornem a fer gran Amèrica’). Derrotà clarament els rivals successius en el procés de primàries, amb un missatge contundent, en el qual reforçava la seva imatge de polític fora de l’stablishment de Washington. Partidari d’aturar la immigració amb mètodes dràstics, incloent-hi la deportació massiva d’il·legals, de controlar estrictament els musulmans als Estats Units i vetar-ne l’entrada, de mesures proteccionistes, baixades d'impostos i de posar fre als tractats comercials internacionals, d’afavorir l’ocupació entre els ciutadans nord-americans, alguns dels seus pronunciaments sobre les dones i sobre els afroamericans causaren grans polèmiques i foren qualificats àmpliament de masclistes i racistes. També se situaren fora del consens convencional la negació del canvi climàtic, els comentaris laudatoris de règims autoritaris, entre els quals el de Vladimir Putin i el qüestionament de l'OTAN. Al juliol del 2016 fou nominat candidat a la presidència dels Estats Units pel Partit Republicà. Enfrontat a la candidata demòcrata Hillary Clinton, guanyà les eleccions celebrades el 8 de novembre i es convertí en el successor de Barack Obama (a partir del 20 de gener de 2017).  

Data de revisió: 
2016-11-09
Llegir més...