Més enllà dels límits de la cultura artística hi ha els de la cultura patrimonial. No fa gaire que el patrimoni del segle XIX no interessava ningú i es destruïa, com poc abans encara es feia amb el del Modernisme. Com es conservarà l’art català d’avui? El gust evoluciona i amb ell la sensibilitat envers el patrimoni. La cultura patrimonial no és fixa ni estable. Però, per damunt del com preservar-la, malauradament se situen ben sovint les prioritats dictades per l’economia i la política. Aquest és el sentit del nostre temps.

Estem tots preocupats per l’evolució de la nostra civilització...