Més enllà de l’art

L’editor d’art té massa sovint tendència a considerar que el que produeix és només un llibre il·lustrat en el qual la veritable incidència sobre el públic la tenen les il·lustracions; com si d’alguna manera el text fos sempre substituïble, o com si ningú no se l’hagués de llegir mai. Això produeix un canvi de tracte sensible per part de l’editor entre les fotografies, els fotògrafs i els arxius fotogràfics, d’una banda, i l’historiador de l’art, de l’altra. Sovint es fan llibres més per mirar que per llegir. En moltes circumstàncies, aquesta tendència va encara més lluny, fins a considerar l...