Resultats de la cerca

Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta Enduro 1 motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc Enduro 2 motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc Enduro 3 motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de control, proves d’acceleració, zones de trial o rallis El hare scramble, el hare…

S’inicià en classe Optimist al Club Nàutic Calafell En aquesta categoria participà en els Campionats d’Espanya 1988, 1989 i 1990, on fou campió per equips l’any 1990 Posteriorment passà a competir en classe 420, juntament amb Ramon Aixemeno, amb qui assolí el Campionat de Catalunya 1993, la Copa d’Espanya 1993 i el Campionat d’Espanya Absolut 1994, i participà en el Campionat del Món 1994 i al Campionat d’Europa 1993 L’any 1995 participà en el Campionat del Mon en classe 470 junior, juntament amb Dani Folch De nou amb Ramon Aixemeno, competí en classe 49er en el circuit olímpic europeu 1997 i…

Fundada el 2019 per la fusió del Club Excursionista Pirenaic, l’Agrupació Excursionista Pedraforca i el Club Excursionista Cima, creat el 2003 com una associació d’estudiants dedicada als esports de muntanya Practica i promociona l’excursionisme, l’escalada, l’espeleologia, l’esquí i la fotografia, entre d’altres Publica un butlletí trimestral

Porter de la selecció japonesa de waterpolo, una malaltia el feu retirar-se de la competició abans del 1964 Installat a Lloret de Mar 1968, entrenà l’equip de waterpolo masculí del Club Natació Banyoles 1972-78, el qual feu pujar a la primera divisió, i també fou entrenador de la secció de natació del club L’any 1982 organitzà la primera travessia per la badia de Lloret Als Jocs Olímpic de Barcelona fou secretari del comité olimpic del Japó, vinculat a la selecció de waterpolo Fou un dels fundadors del Club Natació Lloret de Mar 5 de maig de 1993, on, a més, també fou entrenador i director…

Debutà el juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, i s’installà a París durant tres anys, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 Interessat pel món del cinema, participà com a actor en la pellícula La tía Ramon a 1927 A França actuà en algunes produccions…

Segons Verrié, volia “fer una mena de laborisme britànic” a Catalunya, tenint com a referent el Labour Party dirigit per Clement Atlee per aquest motiu també empraren el nom de Partit Laborista Català Mai, però, actuà com a partit i l’estiu del mateix 1946 el grup s’integrà al Moviment Socialista de Catalunya

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

Es definí socialista i marxista i tenia per objectiu la instauració d’una societat lliure i democràtica sense classes Es presentà a les eleccions legislatives de 1977 a Barcelona i Girona amb el nom Partit Socialista Popular-Unitat Socialista 30382 vots El president fou Jaume Mata i el secretari general Xavier Nart Entre els seus militants figuraren Soledat Balaguer, Antoni Rovira o Àlex Masllorens A la meitat del 1978 es dissolgué, i la majoria dels membres s’integraren en la Federació Socialista de Catalunya PSOE i una altra part, menor, en el Partit Socialista de Catalunya Congrés Edità…

Era un partit possibilista, partidari de les reivindicacions immediates, que seguia la línia ideològica tradicional d’ El Obrero El líder fou Josep Pàmies i els membres del comitè central foren Antoni Llardell, Leandre Palència, Benigne Huguet, Josep Ferràndiz, Rossend Pich, Antoni Sagués, Ramon Pujol, Joan Vidal, Artur Guardiola i Miquel René La decadència a partir de 1891 de les Tres Classes de Vapor acabaria provocant també el del partit, que es dissolgué el 1916

A excepció d’un grup a Gran Bretanya, no consta que tingués presència organitzada ni a l’exili europeu, ni a l’interior de Catalunya Fonamentalment existí a Amèrica, en especial a Mèxic i a Xile Reunia sectors separats del Partit Socialista Unificat de Catalunya , que progressivament es definiren dins el socialisme democràtic i afirmaren la unió íntima entre radicalisme social i nacional Era presidit per Felip Barjau i Miquel Ferrer n’era el secretari Els punts fonamentals del seu ideari eren a la superació de la Constitució republicana i de l’Estatut d’Autonomia en la via de proclamar una…