Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
Jocs Paralímpics de Barcelona 1992
![](/sites/default/files/media/EEC/jocs_paralimpics_petra.jpg)
Petra, la mascota dels Jocs, dibuixada per Xavier Mariscal
© COOB'92
Esport general
IX Jocs Paralímpics, que se celebraren a Barcelona del 3 al 14 de setembre de 1992.
Hi participaren 3020 esportistes d’alt nivell, amb diversos graus de discapacitats físiques o sensorials, i al voltant d’uns 1000 oficials d’equip en representació de 82 països Foren organitzats pel COOB'92 Comité Organitzador Olímpic Barcelona'92 i tingueren un pressupost de 9000 milions de pessetes, amb una gran collaboració per part de l’ONCE, que aportà 4000 milions La mascota dels Jocs, Petra, fou creada per Xavier Mariscal, i el logotip fou dissenyat per Josep Maria Trias La Vila Olímpica s’adaptà per a disminuïts, eliminant-ne les possibles barreres arquitectòniques La…
,
falcons
![](/sites/default/files/media/EEC/Falcons_escala.jpg)
Escala de 9 construïda pels Falcons de Vilafranca
Falcons de Vilafranca
Folklore
Altres esports
Manifestació gimnasticoesportiva que s’introduí a Catalunya al primer terç del segle XX seguint el model de l’associació txeca Sokol, grups gimnàstics que foren creats a Praga el 1862 i que seguien un mètode educatiu.
Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…
gimnàstica rítmica
![](/sites/default/files/media/EEC/gimnastica_ritmica_uson.jpg)
Júlia Usón, gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica, efectuant una coreografia amb cinta
Federació Catalana de Gimnàstica / TMWORKSHOP2011
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina de competició que consisteix en l’execució d’una coreografia, acompanyada de música, que combina elements de gimnàstica, ballet i dansa amb diferents aparells manuals.
Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…
Marià Foyé Ràfols
![](/sites/default/files/media/EEC/foye_rafols_maria.jpg)
Marià Foyé Ràfols
Arxiu Pere Ribalta-Fons Monés Canudas
Periodisme
Esport general
Pilot d’aviació i periodista.
Impulsor del vol sense motor a Catalunya El 1928 ingressà a la Lliga Aeronàutica Catalana i el 1930 dissenyà el primer planador català El 1931 fundà Falciots de Palestra, secció de vol sense motor de Palestra Introduí la pràctica de l’arrossegament amb tambor Promogué la celebració anual de les Setmanes de Vol Sense Motor, que tingueren lloc a Puigcerdà 1932, el Montseny 1933 i Sabadell 1934 El 1933 fou nomenat tècnic de la Federació Catalana de Vol a Vela i l’any següent organitzà el primer curs de vol sense motor Impartí cursos de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona i…
Centre de Paracaigudisme Costa Brava
![](/sites/default/files/media/EEC/Centre_Paracaigudisme_Costa_Brava.jpg)
Centre de Paracaigudisme Costa Brava
Skydive Empuriabrava / Bruno Brokken
Esports aeris
Centre de paracaigudisme de Castelló d’Empúries.
Fundat a l’octubre del 1985 i conegut des del 1994 també com Skydive Empuriabrava, és considerat un dels tres millors centres de paracaigudisme del món El primer any s’hi realitzaren 25000 salts i el 2003 fou el primer centre del món a assolir la xifra del milió de salts Introduí nous sistemes d’ensenyament de caiguda lliure i fou pioner en el desenvolupament de les disciplines artístiques, com l’estil lliure, l’skysurf i el freefly Ha organitzat nou Campionats d’Espanya 1997, 2002-09, tres d’Europa 1994, 1998, 2002, tres del món 1989, 1993, 1995 i tres Copes del Món 1994, 1998,…
Estanislau Basora i Brunet
Estanislau Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57…
,
Josep Maria Palau i Camps
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i dramaturg.
Gestor turístic de professió, el 1941 fixà la seva residència a Palma Conreà el teatre, la poesia i la novella Com a autor dramàtic collaborà amb Martí Mayol en el drama costumista Portes obertes 1949 Després publicà S’ha venut un home 1957, premi Ciutat de Palma 1956 i Del cel i de la terra 1974, entre d’altres Pel que fa a la poesia, és autor de Mosaic d’espurnes 1951 i D’Orient i d’Occident 1959, de caràcter humorístic i sentimental El 1959 edità el llibre costumista sobre Palma, Carrers, places i un rellotge 1959 Escriví la novella realista Els trasplantats 1963, premi Ciutat de Palma…
,
Pau Porta i Bussoms
![](/sites/default/files/media/EEC/Porta_Bussoms_Pau.jpg)
Pau Porta i Bussoms
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Afiliat a la Falange, es llicencià en dret els anys quaranta a la Universitat de Barcelona, i al llarg dels seus anys d’universitat fou membre del Sindicato Español Universitario SEU, de la secció de Catalunya i Balears del qual arribà a ser cap, i dirigí des d’aquest càrrec la repressió contra el moviment universitari democràtic S’introduí en l’esport a través de la boxa, esport en què arribà a campió universitari de pesos semipesants el 1943 Fou president de la Federació Catalana de Boxa Entre el 1958 i el 1962 formà part de la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a secretari, al…
,
Ramon Balius Juli
![](/sites/default/files/media/EEC/Balius_Juli_Ramon.jpg)
Ramon Balius Juli
Arxiu Ramon Balius Matas
Esport general
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1953, s'especialitzà en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Cirurgia General i Medicina del Treball, obtenint el títol de doctor el 1973 Diplomat en Medicina Esportiva 1963 i especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport 1966 És considerat pioner de la medicina de l’esport a l’Estat espanyol Estigué vinculat al Centre d’Investigació Medicoesportiva de la Residència Blume i de l’INEFC, i fou cap del Departament de Ciències Mèdiques de l’INEFC Treballà al Centre d’Estudis d’Alt Rendiment Esportiu, del qual fou…
corfbol
![](/sites/default/files/media/EEC/corfbol_4.jpg)
El corfbol és un esport en què prenen part dos equips que cerquen introduir amb les mans una pilota dins una cistella sense tauler
Federació Catalana de Korfbal
Corfbol
Esport de pilota practicat entre dos equips mixtos, formats per quatre homes i quatre dones, que consisteix a introduir una pilota a la cistella defensada per l’equip adversari impulsant-la amb les mans.
El corfbol, en anglès korfball , manté certes similituds amb el bàsquet, tot i que de fet es considera una evolució del ringboll suec Es juga en un camp rectangular dividit en dues parts iguals, en cadascuna de les quals hi ha una cistella situada a 6,60 m de la línia de fons i a 3,50 m d’alçada, i amb una pilota del número 5 diàmetre, entre 425 i 475 g de pes Dos jugadors de cada sexe ocupen una part del terreny de joc, que intercanvien periòdicament cada dues cistelles aconseguides, per la qual cosa tots els jugadors, al seu torn, ataquen i defensen la cistella Es pot practicar a l’aire…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina