Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva trajectòria des de Catalunya Competí com a professional amb els equips Fosforera 1980, Zor-Helios 1981-83, Teka 1984, Fagor 1985-88, ONCE 1989-90 i Artiach 1991 Destaquen els triomfs en el Trofeu Masferrer 1982, el Gran Premi de Navarra 1982, la Clàssica d’Ordizia 1984 i les voltes a les Tres Províncies 1982, Castella i Lleó 1982 i Astúries 1983, a més de diverses etapes a les voltes a Burgos, Astúries, Aragó, Catalunya, País Basc, en la Setmana Catalana i la París-Niça Assolí una victòria parcial a la Vuelta a Espanya 1981 i una altra al Giro d’Itàlia 1986 Disputà cinc…

Jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol i en la Unió Esportiva Sant Andreu Al mateix temps entrenà equips de base al Club Sants-Montjuïc Hoquei Patins, el Cerdanyola Hoquei Patins i el Club Hoquei Mataró En aquest darrer club debutà en categoria sènior i aconseguí l’ascens a l’OK Lliga la temporada 2005-06 i la Copa de la CERS 2009 La temporada 2009-10 també pujà el Club Patí Voltregà a la màxima categoria, el 2010-12 entrenà l’Igualada Hoquei Club i el 2013 fitxà pel SHUM Maçanet El 2014 fou nomenat seleccionador estatal sub-17 i guanyà la medalla de plata al Campionat d’Europa 2014…

Jugà amb el Vic i el Caudal de Mieres abans d’ingressar al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1955-56 Al març del 1958 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1958-59 retornà al Sabadell A continuació jugà a primera divisió amb el Valladolid 1959-60 i el Mallorca 1960-61 i en l’edició 1961-62 defensà de nou la porteria del Sabadell El seu darrer equip fou l’Hospitalet 1962-67

Format al Club Hoquei Lloret, jugà amb aquest club i el CHP Blanes a la divisió d’honor, tot i que destacà com a entrenador Al final del 1999 fitxà pel Blanes com a ajudant i passà a ser-ne el primer entrenador el 2001 Aquell mateix any guanyà la Copa del Rei, primer títol en la història de l’entitat Posteriorment fou entrenador del Mieres asturià i segon tècnic del Lloret i del Reus, amb el qual va guanyar la seva segona Copa del Rei 2006 També formà part del cos tècnic de la Federació Catalana de Patinatge i entre el 2007 i el 2010 dirigí el Club Patí Tordera

Després d’iniciar-se en l’equip de Ripoll, el 1992 anà al Club Patí Voltregà, amb el primer equip del qual debutà el 1995, el mateix any en què fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola El 1996 fitxà pel Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1997 i una Copa de la CERS 1999, després de ser campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1998 La temporada 1999-2000 la començà al SHUM Maçanet i l’acabà a l’RHC Langenthal suís, amb el qual fou campió de Lliga, i després jugà al Club Patí Mieres 2000-03, l’HC Cee 2003-05 i el Liceo B 2005-06, on es…

Vida i obra Probablement, estudià a Barcelona, on es doctorà en dret Es casà l’any 1670 amb Maria Perpinyà, filla d’un ciutadà gironí, amb qui tingué nou fills Residí a Girona, on participà en el govern municipal mentre exercia el seu ofici i escriví tractats jurídics A la seva mort deixà una extraordinària biblioteca jurídica d’uns 700 títols És autor d’una edició crítica del 1685 dels Statuta civitatis Eugubii , d’Antonio Canciolo, i de les Constitutiones Synodales Diocesis Gerundensis , publicada 1691 per encàrrec de Miquel Pontich, bisbe de Girona, una mena d’actualització dels costums de…

Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa finalitat, la…

Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós, es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou professor dos anys a la Universitat Autònoma d’Oñati, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20, i en fou nomenat president d’honor També fou membre d’honor de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Participà activament dins del Collegi d’Advocats de Barcelona…

També s’hi han d’incloure llibres sobre institucions de dret públic i privat Malgrat que a Catalunya hi ha una llarga tradició medieval de comentar els Usatges Jaume de Montjuïc, Narcís de Santdionís, Jaume Marquilles, etc, la historiografia jurídica catalana té els seus inicis al llarg dels s XVI i XVII Els primers historiadors del dret català Davant del perill inqüestionable que representà l’involucionisme de la monarquia castellana contra les institucions catalanes, diferents autors estudiaren algunes de les principals institucions públiques que han configurat l’essència jurídica del país…

Vida i obra Fou doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida És autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del s XVII El seu pare, Miquel Pujades, fou un advocat i cronista de Figueres que, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 escriví un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567 Segons l’autor anònim del…