Resultats de la cerca

Jugà amb el Club Turó de Barcelona 1949-51 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1951-58, amb el qual conquerí cinc Campionats de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 i quatre d’Espanya 1954-57 Amb la selecció espanyola, debutà el 1952, jugà 148 partits, i guanyà tres Mundials 1954, 1955, 1964, tres Europeus 1954, 1955, 1957, quatre Copes de les Nacions 1952, 1957, 1959, 1960 i una Copa Llatina 1958 El 1959 marxà a Bèlgica per motius professionals i fou jugador entrenador del Sunday’s de Brusselles fins el 1961 Quan tornà a Catalunya fitxà pel Club Esportiu Laietà 1962-66, el Girona Hoquei Club…

Presidí el Manresa Esportiu Bàsquet 1976-93 després de la desvinculació de la secció de bàsquet del Club Esportiu Manresa i consolidà l’entitat en la màxima categoria estatal Formà part del grup de directius que crearen l’Associació de Clubs de Bàsquet ACB Abandonà la presidència del club després de transformar-lo en una societat anònima esportiva i passà a treballar per a la Unió Manresana de Bàsquet amb l’objectiu de fusionar els diferents clubs de Manresa i potenciar les categories inferiors Fou considerat històric del bàsquet català 1999

Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1874 de la BC, en què es recullen 85 allocucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum de 230 folis Entre els…

Doctor en Medicina i en Ciències Naturals, és el bioespeleòleg amb l’obra més extensa Deixeble del romanès Emile George Racovitza, entre el 1909 i el 1917 recorregué Catalunya a la recerca de fauna subterrània i classificà un gran nombre de nous exemplars Disposà de la collaboració del mateix Racovitza, Faura i Sans, Rocafort, Bolívar i d’altres

Fou jugador del Can Mèlic, el Nike Sports i l’Esquaix Rocafort, i assolí la posició número 7 del rànquing espanyol També ha estat entrenador, àrbitre internacional i jutge àrbitre Fou el fundador i el primer president de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol 1986-94 i durant el seu mandat se celebrà a Barcelona el Campionat del Món d’esquaix 1994 També fou president de la Federació Espanyola d’Esquaix 1994-98

Membre del Club Esportiu Rocafort, fou campiona de Catalunya d’esquaix en totes les categories d’edat 2009 Formà part de la selecció catalana d’esquaix 2003-10, amb la qual es proclamà campiona d’Espanya 2004 En raquetbol, l’any 2007 guanyà el Campionat de Catalunya i l’Obert de França, i disputà el Mundial 2006 i l’Europeu 2007 amb la selecció catalana En soft-ràquet es proclamà campiona de Catalunya 2007

S’inicià l’any 2002 al Royal Tarraco Sport Center, i posteriorment jugà amb l’Esportiu Rocafort de Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya femení 2008, 2010, 2012 i en fou finalista 2009 Fou jugadora de la selecció catalana A Anglaterra exercí d’entrenadora, participà en diverses lligues i es proclamà subcampiona en el National Club Championship d’Anglaterra 2012 amb l’equip Cottos & Monument El 2011 participà en la fundació del Club Esquaix Casagemes de Badalona, en el qual exercí d’entrenadora Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquaix i…

Gràcies a la seva posició acomodada no exercí mai la professió i es dedicà en canvi a l’excursionisme, que practicà des d’un vessant més pròpiament geogràfic que no pas esportiu, especialment al Pirineu Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya  CEC des del 1897, en fou un dels grans animadors Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta El 1907 feu les primeres ascensions estatals a la Forcanada i al Posets Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran 1906, reeditada el 1933 Amb Ceferí…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…

Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del…