Resultats de la cerca

Fou cantor a la catedral de Pistoia 1650-60 Esdevingué mestre de capella a Orvieto, Ferrara, Pistoia i a l’església romana de Santa Maria Maggiore Gaudí de la protecció del duc de Toscana Ferran II i de Francesc II d’Este, el darrer dels quals li encarregà la composició de l’oratori Lo scisma nel sacerdozio 1691, que no s’ha conservat Com a compositor de música sacra, és un important precursor d’A Scarlatti Compongué concerts espirituals, motets i misses per a vuit, nou i deu veus Juntament amb A Scarlatti i B Pasquini, formà el grup de compositors d’òpera més rellevants de la segona meitat…

Les seves dades biogràfiques són força confuses Era sacerdot i sembla que cap al 1518 estigué actiu en algun punt de la diòcesi de Cambrai i també a la cort reial francesa, perquè dos dels seus motets foren escrits per a la coronació de Francesc I el 1515 i d’altres s’hi refereixen Gaudí d’un cert reconeixement a l’època i les seves obres són força abundants en les fonts coetànies P Attaignant li atribuí tretze composicions en les seves dues antologies Treize livres de motets , del 1534 i el 1535, i en publicà la Missa super ’Nigra sum' al Liber primus tres missas continet París, 1532 El…

Fill d’una cantant d’òpera, no manifestà interès per la música fins a la seva joventut, quan ja era a la universitat estudiant econòmiques Començà els seus estudis musicals a Heidelberg i, més tard 1909, els prosseguí a Berlín sota el mestratge de Paul Juon i W Klatte Malgrat tot, fou un compositor essencialment autodidacte Entre el 1914 i el 1930 visqué retirat a Ried, una petita població Allí reuní uns quants alumnes, entre els quals Carl Orff D’altra banda, ocupà el càrrec de professor de composició a l’Acadèmia Prussiana de les Arts de Berlín, lloc en el qual romangué fins el 1933 Llevat…

La documentació situa gairebé totes les seves activitats a París Com a virtuós del violoncel, gaudí de la protecció del príncep de Carignan a la capital francesa També estigué sota el patronatge del duc d’Orleans El 1714 abandonà França i passà algun temps al servei de l’elector Max Emmanuel de Baviera El 1718 fou nomenat ordinaire de la musique du roy de Lluís XIV de França Stuck compongué òperes, cantates i música religiosa Com a membre del Concert Spirituel, la seva música fou interpretada assíduament del 1727 al 1729 Les seves obres més importants són les vint cantates franceses 1706-14,…

Gaudí d’un sòlid prestigi al continent europeu, on desenvolupà la major part de la seva carrera Es graduà al Conservatori de Madrid l’any 1918 Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Raul Laparra, entre d’altres Després de debutar l’any 1927 al mateix París, amb un èxit notable, i d’actuar en algunes ciutats europees, interrompé la seva activitat per dedicar-se, durant deu anys, a aprofundir l’obra d’I Albéniz, L van Beethoven, C Debussy i E Granados, compositors als quals dedicà la seva carrera El 1937 reprengué l’activitat concertística amb actuacions arreu del món Després de la…

Es formà al costat del seu oncle Lelio Rossi, organista a la catedral de Sant Llorenç de Gènova, de qui fou assistent L’any 1624 es desplaçà a Roma per entrar al servei del cardenal Maurici de Savoia, i hi conegué el compositor Segismondo d’India També rebé consells de Girolamo Frescobaldi El 1630 entrà al servei de la família Barberini Poc temps després estrenà Erminia sul Giordano 1633 -la seva primera òpera- al teatre del Palau Barberini A partir del 1638 estigué successivament al servei de les famílies Este, a Mòdena, i Sforza, a Ferrara En aquesta ciutat estrenà una segona òpera,…

Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor de valsos…

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, l’anomenat Loeillet de Gant Prop del 1705 s’establí a Londres i el 1708 constava com a principal intèrpret d’oboè i flautista a l’orquestra de l’òpera del Queen’s Theatre, a Haymarket Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal i la tradició li atribueix l’haver posat de moda la flauta travessera a Anglaterra Les seves nou suites de lliçons per a clavicèmbal o espineta estan escrites en la tradició compositiva anglesa per a instruments de tecla, encara que no assoleixen la qualitat dels seus contemporanis J Blow i W Croft…

Fou alumne de G Ursino, M Giordano i G Greco al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo a Nàpols Estigué al servei de la capella hispànica d’aquesta ciutat i el 1695 fou cridat per Carles II de Castella per a organitzar la capella musical de Barcelona, on romangué fins el 1713 Aquest darrer any es traslladà a Viena, on fou mestre de cant de l’emperadriu i a partir del 1720 succeí a G Genuesi com a compositor de la cort Porsile compongué més de vint obres dramàtiques de temàtica profana i tretze oratoris, a més de cantates de cambra, duos i peces instrumentals Estilísticament pertany al primer…

Format musicalment a Daroca Aragó en 1681-85, ocupà la plaça de mestre de capella a diversos llocs a la mateixa església de Santa Maria de Daroca 1685-86, a les catedrals de Lleida 1686-90 i Jaca 1698-1700 i a la basílica del Pilar de Saragossa 1700-07 Després treballà al convent de les Descalzas Reales de Madrid 1707-10 i, finalment, a la catedral de Toledo, on romangué des del 1710 fins a la seva mort Sempre gaudí de gran prestigi com a músic i com a persona, i de les seves obres, litúrgiques i vernacles, hi ha còpia a diversos arxius musicals de la Península Intervingué en la polèmica…