Resultats de la cerca

La seva formació musical tingué lloc a la seu metropolitana de València, on el 1713 succeí a Joan B Cabanilles com a organista interí, la qual cosa feu que s’iniciés amb aquest mestre El 1715 obtingué la plena titularitat del càrrec, segons l’informe dels membres del tribunal examinador, Pere Rabassa i Felip Vicente Durant el seu exercici, feu ampliar l’orgue de la seu amb "molts registres de música moderna" En 1724-25 tingué cura dels nens cantors De la seva obra conservada cal esmentar el Libro de tocatas para címbalo , collecció de sonates amb doble capçalera temàtica a la manera de D…

Vida Germà de l’escriptor carmelità Jaume Montanyes Pertanyé a l’orde augustinià, en el qual arribà a ocupar càrrecs importants Fou prior del convent de Saragossa i vicari general de l’orde Participà en controvèrsies teològiques i filosòfiques a Roma Des del 1556 ocupà una càtedra de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida, i des del 1565, la d’arts a la de València Publicà diverses obres de teologia i filosofia, i el tractat musical In musicam liber unus 1566 Bibliografia Complement bibliogràfic Montanyes, Vicent In musicam liber unus , 1566

Vida Molt probablement fou organista al Convento de los Desamparados de Madrid Més conegut pel tractat Documentos para instrucción de músicos y aficionados que intentan saber el arte de la composición que per la seva activitat com a compositor, fou autor de nombroses obres per a saltiri, entre les quals hi ha sonates, divertiments i fandangos També compongué algunes peces per a orgue i música vocal, tant de caràcter sacre com profà De les seves composicions només s’ha conservat una peça per a saltiri en mi m Bibliografia Complement bibliogràfic Adam, Vicent Documentos para…

La seva formació musical tingué lloc a l’Escolania de Montserrat El 1689, després del canvi de la veu, ingressà en l’orde benedictí B Saldoni destaca el seu "notable i extraordinari aprofitament" en els estudis musicals, per la qual cosa fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella del monestir, on ocupà, a més a més, diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de mestre de novicis Autor de diverses obres litúrgiques i de romanç, que desaparegueren en l’incendi del 1811, resta el testimoni escrit del seu prestigi, que el situava, segons Saldoni, "entre els músics de major…

Començà la seva formació musical a Algemesí i el 1833 ingressà en l’orde dels jerònims Amb l’exclaustració del 1835, segons la major part de les fonts, es traslladà a Montserrat, on actuà d’organista De fet, però, el monestir montserratí també fou exclaustrat en el mateix període, de manera que és difícil de corroborar aquesta dada Més tard entrà com a músic de batalló a València i d’aquí passà a ser organista, mestre de capella i mestre de música a Xella i a Xiva Amb posterioritat a aquests càrrecs, ja no hi ha notícies sobre la seva activitat

A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas , Missa en re m , Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors Deixà a…

Format a la Unió Esportiva Santboiana, club amb el qual aconseguí quatre Lligues 1996, 1997, 2005, 2006 i dues Copes Ibèriques 2006, 2007, actuà de pilar Jugà dos partits amb la selecció espanyola Quan es retirà continuà jugant amb l’equip de veterans de la UE Santboiana

Jugà la major part de la seva carrera al Club d’Handbol Granollers Format a les categories inferiors del club, guanyà el Campionat d’Europa juvenil 1994 La temporada següent debutà amb el primer equip, en què jugà entre les temporades 1995-2008, amb un parèntesi de dos anys al Club Balonmano Cangas 2000-02 El 2008 fitxà per l’Ademar de Lleó, i posteriorment jugà amb el Benfica portuguès 2012-15, fins que es retirà per una lesió Guanyà dues Copes EHF amb el Granollers 1995, 1996 i una Copa Asobal amb el Lleó 2009 Ha jugat 19 partits amb la selecció espanyola absoluta, 64 amb la selecciójúnior…

Membre del Club Natació Barceloneta, fou campió infantil de Catalunya i d’Espanya de 100 m papallona 1966 El 1967 entrà a la Residència Joaquim Blume i fou quatre vegades campió absolut de Catalunya de 200 m papallona estiu del 1968 i del 1973, hivern del 1969 i del 1971 i recordista absolut 1969 També fou campió absolut d’Espanya de 200 m papallona 1969 i recordista juvenil Fou vint-i-vuit vegades internacional per Espanya, cinc de les quals en categoria absoluta Pel que fa al waterpolo, guanyà tres Campionats de Catalunya 1969, 1973, 1974, un d’Espanya 1973 i tres vegades la Lliga 1970,…

Competí a les files del Futbol Club Barcelona, fou cinc cops campió de Catalunya dels 200 m 1933, 1935, 1940, 1943, 1944 En els Campionats d’Espanya fou campió dels 200 m 1933, pujà al podi en quatre ocasions més, i també pujà al podi en la prova dels 100 m endues ocasions Guanyà sis cops el Campio-nat de Catalunya de relleus, quatre cops en 4 × 100 m i dos en 4 × 400 m Establí el rècord estatal de 4 × 100 m amb la selecció catalana 1935 i el rècord de Catalunya de 4 × 200 m a l’aire lliure 1940