Resultats de la cerca

En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra Mundial el…

Fou canonge regular de l’abadia parisenca de Sant Víctor, on rebé la seva formació Les seves obres són característiques de la producció monàstica de l’època, dominada pel misticisme Consten, en general, d’unitats de tres frases les dues primeres tenen vuit síllabes, i la darrera, set, alternativament accentuades, cosa que les acosta al vers i les allunya de la prosa Ja en vida de l’autor serviren de base literària per a nombroses seqüències

Fou jugador entre d’altres del FC Barcelona Posteriorment, passà a exercir d’entrenador al club blaugrana Dirigí equips de les categories inferiors i la temporada 1958-59 passà al primer equip, amb el qual aconseguí el primer doblet, Lliga i Copa, amb jugadors com José Luis i Alfonso Martínez, Nino Buscató i Juanito Canals Després d’una temporada més al FC Barcelona, s’allunyà del bàsquet d’elit i passà a entrenar el Club Bàsquet Institució Montserrat Posteriorment collaborà amb altres equips en l’àmbit formatiu, especialment amb el Club Bàsquet Llinars

Estudià a Harvard 1891-95, i el 1913 ho feu a París amb V d’Indy Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942 Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C Franc i V d’Indy Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer 1926 i música vocal És autor de molts llibres,…

Practicà diversos esports, com el rugbi amb l’Universitari, club amb el qual participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1928-36 També fou un entusiasta del motor, però l’any 1932 una greu caiguda en una prova al circuit de Montjuïc l’allunyà de la competició motociclista En automobilisme, guanyà dues vegades consecutives el Gran Premi de Tarragona i disputà diversos rallis com a copilot de Jaume Bähr Posteriorment es dedicà al cronometratge Amb el títol estatal, aconseguí el títol internacional de cronometrador de la Federació Internacional de Motociclisme cronometrant una…

Influït inicialment per la música d’E Elgar, a partir de la meitat dels anys vint la seva trajectòria compositiva agafà un nou rumb i l’allunyà de l’òrbita de provocació que havia caracteritzat la seva música els primers anys, com demostra, a tall d’exemple, la música incidental de La tempesta 1921, on distribuí un conjunt format per tenor, baix, piano, trompeta, trombó, gongs i cinc percussionistes entre el públic Interessat en la música francesa, I Stravinsky i el jazz , volgué rebatre les formes i els llenguatges arquetípics de la tradició, principalment germànica Compongué una àmplia obra…

Pivot formada al Picadero JC de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria encara en edat júnior Amb la desaparició del Picadero, passà al CB l’Hospitalet, on compaginà la Lliga estatal de primera divisió amb el Campionat d’Espanya júnior, on resultà guanyadora i fou designada la millor jugadora En desaparèixer també el CB l’Hospitalet, fitxà pel CB Cantaires de l’Ebre-Delta de Tortosa, on jugà fins el 1989 i amb el qual es proclamà triple campiona de Lliga i de Copa de la Reina 1987, 1988, 1989 Una lesió l’allunyà de l’elit del basquetbol femení Internacional amb la selecció…

Estudià a Roma amb S Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E WolfFerrari La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P Mascagni i T Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia" Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia 1927 Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge tonal…

Alumne de l’Escola Alemanya a Moscou, entrà al conservatori d’aquesta ciutat el 1889 per estudiar violí i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb AS Arenskij i S Tanejev S’establí a Berlín el 1897, on impartí classes al conservatori fins el 1934, any en el qual es jubilà per raons de salut Les seves obres primerenques revelen la influència de PI Cajkovskij, A Dvorák i també del Romanticisme alemany La influència germànica es fa especialment patent en la seva música de cambra, fins al punt que se l’anomenà el Brahms rus Formalment les obres de Juon sempre foren tradicionals i no…

Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la catedral de Sevilla, sota la direcció d’Alonso de Alva, Juan Valera i Pedro Escobar Molt probablement succeí P Escobar com a mestre de capella de la catedral quan aquest abandonà Sevilla el 1514 Es mantingué vinculat a aquesta institució durant tota la seva vida malgrat que els darrers anys se n’allunyà a causa de la seva avançada edat Fou el mestre de la majoria dels polifonistes de l’escola sevillana, entre els quals destacaren Francisco Guerrero i Cristóbal de Morales Malauradament una gran part de les seves composicions musicals no s’…