Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Wenceslao Guarro Tapis
Esquí
Pioner de l’esquí alpí.
Fou campió de Catalunya de salts de trampolí 1930 i fundador del Xalet de la Molina A l’octubre del 2007, en motiu de la celebració del seu centenari, el Centre Excursionista de Catalunya li va retre homenatge Fou durant anys el soci número 1 del CEC
Valentín Alba Sierra
Bitlles
Jugador de bitlles lleoneses.
El 1963 arribà a Barcelona El 1984 fou membre fundador del primer club de bitlles lleoneses de Barcelona, el Club Dama de Arintero Fou campió d’Espanya 1992 en la categoria de veterans Al maig del 2009, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling li va retre un homenatge en el marc de la competició individual de bitlles lleoneses, en la qual participà
Pere Balañà i Espinós
Cinematografia
Economia
Tauromàquia
Empresari de cinema i d’espectacles taurins.
Balañà començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e chiacchiere ,…
,
Parsifal
Cinematografia
Pel·lícula del 1951; ficció de 100 min., dirigida per Daniel Mangrané i Mangrané [dir. art.], Carlos Serrano de Osma [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Selecciones Capitolo SHuguet Daniel Mangrané, Barcelona ARGUMENT Basat en els antics poemes i llegendes del Sant Greal i l’òpera homònima de Richard Wagner GUIÓ DMangrané, Francisco Naranjo, Àngel Zúñiga, CSerrano de Osma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ José Caballero, Enric Bronchalo decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA RWagner INTERPRETACIÓ Gustavo Rojo Parsifal, Ludmila Tcherina la mare i Kundria, Fèlix de Pomés Klingsor, Jesús Varela el nan, Alfonso Estela Amfortas, Ángel Jordán Roderico, Carmen de Lirio la…
Josep Samitier i Vilalta
© FC BARCELONA
Futbol
Futbolista.
Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt, amb salts…
,
Federació Catalana de Cineclubs
Cinematografia
Entitat creada el 1978 i que es presentà oficiosament per mitjà de la seva revista "Fulls de cinema" (1978-79; cinc números).
Evolució Nasqué amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i altres territoris de parla catalana i potenciar el cinema com a fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic L’any 1957 el Cineclub Monterols de Barcelona ja impulsà una Agrupació de Cineclubs de Catalunya, que durà només un any, davant la dificultat d’entendre’s amb una bona part dels cineclubs espanyols en el moment de la constitució de la Federació Nacional de Cineclubs FNC a Bilbao el 1956 La secció Nord-est Catalunya, Aragó i…
,
Albert Closas i Lluró
Cinematografia
Actor.
Vida En esclatar la guerra civil, es traslladà a París, on estudià fotografia i el batxillerat fins el 1938, que l’acabà al Liceu de Talence Bordeus El seu pare Rafael Closas i Cendra 1895 - 1956, un dels fundadors d’Acció Catalana Republicana, fou conseller sense cartera i secretari de relacions exteriors de la Generalitat 1936, fins que el 1939 marxà a França Al final del 1939, Albert i el seu germà Jordi viatjaren a Santiago de Xile Estudià a l’Escola d’Art Dramàtic, que havia fundat i dirigit Margarida Xirgu el 1941, i fou el primer galant de la companyia, que abandonà el 1944 en crear-ne…