Resultats de la cerca

Lateral esquerre, jugà en el Català 1913-14, l’Universitari 1914-16 i el Futbol Club Barcelona 1916-17 L’any 1915 jugà amb la selecció catalana

S’inicià el 1960 a la Societat Columbòfila de Sant Adrià Es proclamà campió de Catalunya 1988 i d’Espanya 1984, 1988 i guanyà els trofeus Estopiña i La Llave Després creà un colomar on ha criat multitud de coloms campions També ha participat en torneigs internacionals Des del 2009 presideix el Club Columbòfila Andreuenca i, anteriorment, fou vicepresident de la Real Federación Colombófila Española

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

Jugà en el Futbol Club Barcelona entre les temporades 1947-48 i 1950-51 Anteriorment havia jugat amb el Vic i amb l’ amateur barcelonista Mig i defensa lateral, amb el Barça disputà 34 partits i marcà dos gols Guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa 1951, una Copa Llatina 1949 i dues Copes Eva Duarte 1948, 1949 Posteriorment jugà amb el Melilla 1951-53, UE Lleida 1953-55, Llevant 1955-56, Artiguense 1956-57 i UE Gramenet 1957-58 Jugà dues vegades amb la selecció catalana

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’…

Situació Les roques en les quals hi ha els forats de les rescloses i, al fons, el pont gòtic de Pedret J Bolòs Nombrosos forats de planta rodona, fets a la roca, que recorden l’existència de diverses rescloses de molí i potser, també, d’algunes altres construccions, són situats a banda i banda del curs del riu Llobregat, a l’oest de Pedret, a tocar del pont gòtic que serveix per travessar aquest riu Aquestes rescloses figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,5 — y 62,4 31 TDG 075624 Si, des…

Situació Sant Quirze de Pedret és situada a l’apèndix sud-est de l’actual terme, prop del riu Llobregat, al seu cantó esquerre, en un indret abrupte i costaner format per l’erosió del riu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 07,8 — y 62,5 31 TDG 078625 Un aspecte de l’església des del sud-est Hom hi pot veure la disposició de la capçalera, amb el mur de tancament de la nau central i el de l’absis més alts que els nivells de les teulades respectives i amb la nau delcostat de migjorn més…

Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera També s’hi pot anar…

Fou campiona d’Espanya d’heptatló en set ocasions 1994, 1996-2000, 2002 i de Catalunya en sis 1994, 1996, 2000, 2001, 2003, 2004 En pista coberta fou sis vegades seguides campiona d’Espanya 1994-99 de pentatló i tres vegades campiona de Catalunya 1997, 2003, 2004 Establí tres rècords d’Espanya d’heptatló, que deixà en 5 843 punts 2000, i quatre de pentatló, que deixà en 4 234 punts 1998 Fou 36 vegades internacional amb la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, i els Campionats del Món 1997 i d’Europa 1998 També competí en un Mundial 1995 i un Europeu 1998…