Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Josep Maria de Anzizu Furest
Golf
Dirigent esportiu vinculat al pitch-and-putt.
Practicà diversos esports futbol, tennis, muntanyisme, esquí, vela i golf abans de centrar-se en el pitch-and-putt Presidí l’Associació Catalana de Pitch-and-Putt 2001-09 i la federació catalana 2006-09 un cop fou acceptada oficialment També fou president de l’European Pitch and Putt Association 2006-10 i secretari general de la Federation of International Pitch and Putt Associations
Emili Solé Brufau
Natació
Pioner de la natació catalana.
Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926
Josefina Torrens Illas
Natació
Pionera de la natació catalana.
El 1928 participà en la fundació del Club Femení i d’Esports, on fou entrenadora de natació i gimnàstica, i presidenta 1933-36 Tanmateix, aquell any fou acceptada com a sòcia del Club Natació Barcelona, on desenvolupà totes les seves activitats esportives Fou campiona de Catalunya dels 400 m lliure 1930, relleus 4 × 50 m 1927, 1928, 1930, 3 × 100 m 1932 i 4 × 100 m lliure, i guanyà la Travessia del Port de Barcelona 1932 També fou recordista catalana i estatal de 300 m, 400 m i 500 m lliure 1930 i de 4 × 100 m lliure 1928-31 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…
Enrique Piñeyro de Queralt
Esport general
Dirigent esportiu.
Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren…
Federació Catalana de Ball Esportiu
Ball esportiu
Organisme rector del ball esportiu a Catalunya.
Amb seu a Barcelona, fou creat el 2007, quan la Unió de Clubs de Ball Esportiu de Catalunya, que agrupava setze clubs des del 2002, es transformà en federació, essent la pionera a l’Estat espanyol S’encarrega d’organitzar i dirigir les activitats relacionades amb aquest esport, en les seves tres modalitats estil internacional, line dance o country i hip-hop Amb més de 2000 esportistes federats, és líder dins l’àmbit estatal i té una forta projecció internacional Té alguns campions del món, com Fina Comas o les parelles Miquel Alonso-Eva Angües i Manuel Ramírez-Júlia López Al març del 2008 fou…
Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol
Esquaix
Organisme rector de l’esquaix, el softràquet i el raquetbol a Catalunya.
Fou fundada al novembre del 1986 per Àngel Manso Ortega, el qual fou el seu primer president Promociona, organitza i coordina aquestes tres disciplines La seva activitat ha anat molt lligada a la difusió de l’esquaix al nostre país, un esport que tingué una evolució molt dinàmica durant les dècades de 1980 i 1990, quan es consolidà arribant a la xifra de 1200 pistes construïdes al territori català, distribuïdes entre 185 clubs L’any 2009 tenia 1737 esportistes federats A més d’organitzar les competicions d’àmbit català, collaborà en les tasques organitzatives del Campionat del…
Comitè Olímpic Català
Esport general
Organisme creat el 1988 que agrupa les federacions esportives catalanes, atletes i personalitats de l’esport català, amb aspiració d’assolir el seu ple reconeixement com a comitè olímpic nacional pel Comitè Olímpic Internacional.
Els seus objectius consisteixen en la promoció dels valors i els ideals olímpics en l’àmbit territorial de Catalunya i, especialment, a tenir capacitat per a presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics Té com a antecedents la constitució, l’any 1913, d’una comissió de l’esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué, l’any 1920, la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, que rebé la Copa Olímpica 1923, el màxim guardó del COI, però que fou dissolta amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera Reconstituït…
,
futtennis
Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes
Altres esports de pilota o bola
Esport practicat entre dos equips consistent a fer passar una pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa utilitzant qualsevol part del cos a excepció de mans i braços.
Combina les habilitats del futbol, del tennis i del voleibol L’objectiu és aconseguir que l’equip rival no pugui retornar la pilota A l’hora de fer la recepció, l’equip que disputa la pilota pot deixar-la botar un cop al terra En competicions femenines o de base pot botar fins a dues vegades Posteriorment, l’equip que té la possessió de la pilota pot fer fins a tres tocs abans de retornar-la a l’altra banda de la xarxa Es juga individualment i en les modalitats de dobles i triples, i es pot jugar tant a l’interior com a l’exterior És practicat especialment per jugadors de futbol per millorar…
Casal de Montesquiu
Art romànic
El casal de Montesquiu era una domus que depenia del castell de Besora, dintre el terme del qual es trobava Inicialment estigué infeudada a la família Conanglell, si bé els Besora recuperaren tots els drets i convertiren la domus en un casal de residència de la família primerament hi habitaven de manera esporàdica, i ho feren de manera continuada quan el castell de Besora no oferí condicions d’habitabilitat Les primeres notícies de la domus de Montesquiu son de l’any 1285 Entre aquesta data i el 1337 la domus estigué infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans del terme, els…
Sant Cristòfol de les Planes (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de les Planes apareix esmentada documentalment l’any 1155, en la definició que Berenguer d’Anglès feu a favor del bisbe de Girona, Berenguer de Llers, de tots els senyorius i drets que retenia “contra justícia” en diverses esglésies situades dins el bisbat, entre les quals hi ha la de “ Sancti Christophori de Planis ” D’altra banda, en un sentit jurisdiccional, la vila de les Planes estigué inclosa durant l’edat mitjana dins el terme del castell d’Hostoles, proper a la població, i, per tant, foren els senyors de l’esmentada fortalesa els qui exerciren sobre la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina