Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Jaume Rodríguez Bertiz
Handbol
Directiu d’handbol.
Fou president del BM Granollers entre el 1982 i el 1992 Abans, formà part de la junta directiva de Joaquim Raga Fou un dels artífex de la recuperació econòmica del club vallesà Entre el 1984 i el 1989 presidí la primera junta gestora de la Lliga Asobal
Emili Solé Brufau
Natació
Pioner de la natació catalana.
Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926
Carlos Pardo Gil
MUSEU COLET
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fou nedador i jugador de waterpolo abans de treballar com a redactor a Mundo Deportivo 1940-74, menys el 1942, que estigué a les publicacions Marruecos i Tetuán Passà al diari 4-2-4 , que dirigí 1975-77, així com Fotoski 1974 Collaborà en les publicacions Destino , Sport i Vida Deportiva , entre d’altres Cobrí vint Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Rebé el Collaret Olímpic i el premi de Mundo Deportivo a la millor divulgació periodística sobre l’esport Fou l’artífex de la introducció de l’hoquei sobre gel, el judo i el tennis professional a Catalunya, i de l’arribada dels…
Josep Ballester Sarabia
Federació Catalana de Beisbol / Gabriel Roche
Beisbol
Jugador i directiu de beisbol.
Impulsor del beisbol a Viladecans i artífex dels primers èxits del Club Beisbol Viladecans El 1954 debutà en competicions oficials El 1957 aconseguí el trofeu Ràdio Ciutat de Barcelona i es proclamà dues vegades campió de Catalunya i una vegada campió d’Espanya de segona categoria Fou vicepresident 1958-73 i president 1974-77 del Club Beisbol Viladecans També ha estat president del Collegi d’Àrbitres de Beisbol un any, president del Comitè Català d’Organització de Competicions 1980-83, un dels promotors de l’actual estadi olímpic de beisbol de Viladecans, i directiu de la…
Lluís Basas Teixidor
Museu Colet
Periodisme
Esport general
Periodista i dirigent esportiu.
Practicant de pilota basca, natació i atletisme, fou defensor del moviment olímpic i fundador de la secció de pilota del Club Natació Igualada pala i paleta, on també fou entrenador de waterpolo i de natació 1946-51 i des del 1970 Fundà, i fou president, del Club Natació Delfins de l’Anoia 1952-63 i artífex del frontó municipal del Molí Nou d’Igualada 1975 L’any 1970 fundà el Centre d’Activitats Esportives Igualada CAD Igualada, una entitat per a promoure l’esport que forma part de l’Aliança Cultural, la qual presidí 1971 El 1986 fou president del Club Natació Igualada i, posteriorment, soci…
Manuel Santana Martínez
Tennis
Tennista castellà conegut com Manolo Santana.
Guanyà set Campionats d’Espanya individuals 1958, 1960-64, 1968, 1969 i quatre en dobles el 1960, amb JM Couder el 1962, amb JL Arilla, i el 1968 i 1969, amb JM Gisbert També en individuals ha estat tres vegades guanyador de la Copa Galea, dues del Trofeu Comte de Godó i guanyador, també, dels tres torneigs tennístics més importants del món Roland Garros 1961 i 1964, Forrest Hills 1965, Obert dels Estats Units 1965 i Wimbledon 1966 També guanyà un Roland Garros de dobles 1963, amb Roy Emerson El 1965 fou proclamat el millor tennista amateur del món Guanyà l’or en individuals i la plata en…
,
Sant Nicolau d’Andaní (Alfarràs)
Art romànic
L’antic poble d’Andaní és a 1 km del nucli vell d’Alfarràs de fet, constitueix avui dia un raval del cap de municipi, ja que les noves construccions d’ambdós nuclis es toquen En origen, Andaní fou una almúnia andalusina, la qual fou conquerida pel comte Ermengol VI d’Urgell en el mateix moment que conquistà Alfarràs i Almenar, és a dir, el 1147 En aquest mateix any els seus habitants, conjuntament amb els d’Alfarràs, reberen del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, una carta de poblament Com en el cas del veí nucli d’Alfarràs, és molt probable que l’església parroquial de Sant Nicolau fos…
Sant Martí de la Corriu (Guixers)
Art romànic
Situació Una vista del mur frontal de l’església, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada, gòtica, la qual ha conservat, però, la ferramenta de la porta anterior L Prat Dins el terme de Guixers, i arraconada a l’esquerra del torrent de la Forana, Sant Martí de la Corriu contempla Puig-aguilar, a tramuntana, i Montcalb, a llevant, en companyia d’un gran casal, avui mig abandonat Mapa 292M781 Situació 31TCG889676 S’hi arriba prenent el trencall que es troba a mà esquerra al punt quilomètric 8,100, just abans de passar el pont de la carretera de Sant Llorenç a Berga Després de 5 km hi ha una…
Sant Martí de Riells (Riells i Viabrea)
Art romànic
Situació Façana de l’església de Sant Martí de Riells, resultat d’una acurada restauració J Recarens L’església parroquial de Sant Martí de Riells es troba a l’extrem sud-oest de la comarca, als vessants orientals del Montseny, en una vall situada entre el turó de Morou i el puig on s’aixeca el castell de Montsoriu Es comunica per una bona carretera de 7 km amb Breda Mapa 365M781 Situació 31TDG596253 L’església de Sant Martí té alguns elements romànics, com és la façana amb l’antiga portada i potser algun mur lateral, però interiorment ha estat totalment alterada per reformes modernes APF…
Sant Martí (Caçà de la Selva)
Art romànic
Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina