Resultats de la cerca

Creada al final de la dècada de 1970, imparteix classes de conducta per a gossos Té equips de competició que han estat diverses vegades campions de Catalunya en diferents categories

Fundat durant la dècada de 1990, fou constituït oficialment l’any 1997 Vinculat a l’Associació Canina la Selva, té equips que competeixen en l’àmbit català, estatal i internacional En alguna ocasió guanyà el Campionat de Catalunya d’agilitat canina Organitza competicions oficials, com lligues provincials, cursos d’agilitat canina, exhibicions i trobades Disposa de dues pistes d’agilitat canina i dues zones d’esbarjo D’altra banda, l’associació practica l’obediència i el rescat El grup de rescat fou creat l’any 1996 com a grup de rastreig esportiu Posteriorment collaborà i formà part del Grup…

El resultat en competició es valora en funció de dos paràmetres objectius i fàcilment mesurables el total de penalitzacions, i el temps que es triga a completar el recorregut Tant per al guia com per al seu gos, l’agility contribueix a desenvolupar les capacitats físiques i psíquiques en diversos aspectes rapidesa, habilitat, coordinació, situació espacial, concentració, estratègia i fons físic Poden prendre part tot tipus de races de gos, des dels més petits fins als més grans, atès que els obstacles s’adapten en funció de l’alçada del gos a la creu Els guies poden tenir qualsevol edat, ja…

Fou fundat el 2001 per l’escola d’educació canina Can Jané, dirigida per Ramon Torralba, educador caní i agilitista des del 1994 Formà part de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility 2004-09 fins que s’incorporà a la recentment creada Federació Catalana d’Agility Participa regularment en competicions d’àmbit català i espanyol Cal remarcar la seva implicació en l’adopció de gossos

Fundà i presidí l’Agility Club Caldes de Montbui i el Grup Caní Cararac Treballà per aconseguir el reconeixement de l’agilitat canina com a esport des de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility, de la qual redactà els estatuts i el reglament de competició Fou el primer president de la Federació Catalana d’Agility, i formà part de la directiva de l’espanyola Té la categoria internacional com a jutge de competició, i ha impartit cursos de formació de jutges i àrbitres

Fou constituïda el 2008, amb seu a Badalona i María Dolores Rodríguez Campo com a primera presidenta, però no fou reconeguda pel Consell Català de l’Esport fins el 2009 És la federació esportiva d’agility pionera arreu de l’Estat i d’Europa La seva finalitat és ordenar, impulsar i dirigir l’activitat esportiva de l’ensinistrament caní a Catalunya en totes les seves categories i modalitats de competició Prengué el relleu de la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility, constituïda el 2002 i que fou l’entitat organitzadora dels primers Campionats de Catalunya, des d’aquell mateix…

Presentació geogràfica Situació de la comarca del Ripollès dins el conjunt de les comarques de Catalunya La Ponència per la Divisió Territorial de la Generalitat, establí l’any 1936 la comarca del Ripollès, fonamentant-se en una base geogràfica, és a dir, tenint en compte la seva coherència geogràfica Excepte als extrems de llevant i de ponent de la zona rieres de Merlès i de Bolòs, respectivament, la divisòria entre el Ripollès i les comarques del seu entorn, se situa a les carenes muntanyoses que l’envolten El Ripollès, amb una superfície de 984,02 km 2 , ocupa, per la seva extensió, que…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Vall d’Aran amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Vall d’Aran és una de les comarques més muntanyenques del nostre país Situada al sector occidental del Pirineu català, en plena zona axial, té una extensió de 633,78 km 2 , ocupant el 26è lloc en importància entre les comarques catalanes, i això representa un 1,98% de la superfície total de Catalunya Aquesta vall, capçalera del riu Garona, es diferencia clarament de la resta de les valls pirinenques del Principat perquè és l’única que és oberta cap al vessant…

Presentació, situació dels conjunts i problemes generals Si en el món romànic és sempre problemàtic abordar l’escultura monumental separadament de l’arquitectura en què s’integra, fer-ho en el cas de la Seu d’Urgell ho és encara més I això perquè a l’abundància d’escultura s’afegeix la varietat dels seus emplaçaments, que la distribueixen en gairebé totes les posicions possibles en què acostuma a aparèixer Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a una de les finestres ECSA – J A Adell i T Pollina Decoració escultòrica de l’exterior, corresponent a la galeria que corona l’absis ECSA…